'Estudiant les supernoves som capaços de reconstruir com va ser el Big Bang'

L'astrofísic i cosmòleg observacional Lluís Galbany serà el proper ponent del cicle Amb G de Granollers, dijous a la Nau B1

Societat

Lluís Galbany
Lluís Galbany

Els amants de l'astrofísica i la cosmologia tenen una cita dijous 28 (19 h) a la sala Nau B1 de Roca Umbert, en el marc del cicle Amb G de Granollers. L'encarregat de posar llum a l'origen de l'univers –o, si més no, al cicle de vida de les estrelles– serà el granollerí Lluís Galbany, doctorat en Física per la UAB el 2011 i actualment l'investigador en actiu que més sap a l'Estat de les supernoves –l'última fase de la majoria d'estrelles, quan exploten–.

La història romàntica del científic que des de ben petit ja observava els estels no cassa amb la del granollerí que, a darrera hora va decidir abandonar la idea d'estudiar Informàtica i matricular-se a Física. Acabada la llicenciatura i el doctoral, va haver de seguir-se formant fora de l'Estat. A 4t de carrera, amb una beca, va anar a les Canàries i se li va despertar l'interès per l'astrofísica, de manera que va triar Lisboa com a investigador postdoctoral al Centro de Astrofísica. Ara sí, enganxat al telescopi, les oportunitats el van portar a Xile, i després a Pittsburgh, als Estats Units, com a investigador associat al Departament de Física i Astronomia i el Centre de Física, Astrofísica i Cosmologia de Partícules. Tot i que als EUA no li van faltar ofertes, finalment va decidir acceptar la beca Marie Curie a la Universitat de Granada –més a prop de casa– al grup d'Evolució Estel·lar del Departament de Física Teòrica i Cosmològica.

Actualment, després de passar una dècada fora de Granollers, ocupa una beca Ramón y Cajal a l'Institut de Ciències Espacials (ICE-CSIC) i és membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Hi treballa fent divulgació i, sobretot, recerca, en especial sobre la física de les supernoves tipus Ia –supergegants (entre 8 i 30 vegades la massa solar) molt lluminoses– i II –gegants lluminoses–. Les Ia són estrelles que acumulen massa d'una altra estrella propera fins que col·lapsen i exploten, i permeten mesurar les distàncies cosmològiques. "Totes ho fan igual, com si fossin bombetes de 60 watts, de manera que, per la diferència de la llum que ens arriba, en poden mesurar a quina distància estan", detalla. "Això va permetre descobrir el 1998 l'expansió accelerada de l'univers. Si no fos perquè el sol explotarà abans, moriríem de fred", diu. Això sí, "en milers de milions d'anys".

L'estudi de les supernoves potser no serveix per entendre perquè es va crear l'univers, però sí que permet "reconstruir com va ser el Big Bang", la coneguda explosió originària, el moment en què es va encetar l'expansió de l'univers.

Col·laboració amb els Premis Nobel de Física de 2011

El 2011, els nord-americans Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess van guanyar el Premi Nobel de Física pel seu descobriment de l'expansió accelerada de l'univers a través d'observacions de supernoves distants. No és estrany, doncs, que l'astrofísic granollerí, especialista en l'observació i estudi de les supernoves, hagi tingut ocasions de col·laborar amb els científics premiats. De fet, està treballant amb un article conjunt amb Riess, així com coincideix cada dues setmanes en una reunió de treball amb Perlmutter, per un projecte d'un satèl·lit que s'enviarà a l'espai el 2027. "Ens coneixem tots", diu Galbany, i cita altres referents com Pilar Ruiz-Lapuente, la primera a l'Estat que va estudiar l'acceleració de l'univers, així com altres científics teòrics.

Edicions locals