La campanya 1976-77 s'aconsegueix el preuat ascens a la Primera Divisió després de quedar segon, darrere del Mataró. La temporada següent, s'inicia el període d'or del CBG  amb 16 temporades a l'elit del bàsquet estatal, amb sis a l'antiga primera Divisió i deu a l'ACB, amb un total de 496 partits amb cinc denominacions diferents, segons el patrocinador, Areslux, Cacaolat, Ifa, Granollers EB i BFI Granollers. Dels 496 partits, 230 van ser guanyats, 8 empatats i 258 perduts amb 42.404 punts a favor i 43.118 en contra. Va haver-hi 87 jugadors, amb 30 nord-americans i 8 entrenadors. 

Narcís Maragall va ser un dels jugadors que va celebrar l'ascens a la Primera Divisió, màxima categoria, l'any 1977. "Quan es guanya, les coses tenen una gran alegria i vam tenir un equip en el qual ens ho passàvem molt bé jugant", explicava Maragall, amb una àmplia trajectòria esportiva amb equips de renom com és el Joventut, amb qui va estar una dècada, i el Pineda. 

"L'aficionat era una passada". Manel Bosch va aterrar al CBG a finals dels anys 80 i va jugar sota les ordres de Manel Comas. "Vaig aprendre a jugar a bàsquet i ser professional al CBG i encara avui dia fem sopars de germanor entre exjugadors. És una pena que es perdès l'equip a l'ACB perquè vam ser un equip molt complicat de guanyar, sobretot en aquest pavelló [del carrer Girona]", deia Bosch. 

"Vaig fer l'última cistella de l'ACB". Francesc Solana va arribar de Lleida amb 15 anys i en va estar 4 en la base del club i una temporada al primer equip, el 1992. "Em vaig fer jugador de bàsquet amb el debut a l'ACB i després vaig tenir una llarga carrera. De fet, jo vaig ser el jugador que va fer l'última cistella a l'ACB en aquest pavelló", deia. 

També pots llegir l'entrevista amb Joan Creus en aquest enllaç.