Només d'anada: 'Soc híbrida i n'estic del tot orgullosa'

L'escriptora Najat El Hachmi i la cantant Yolanda Sey expliquen la seva experiència com a filles de migrants a Catalunya

Societat

Najat El Hachmi i Yolanda Sey, dijous a Roca Umbert en un diàleg de Només d'anada
Najat El Hachmi i Yolanda Sey, dijous a Roca Umbert en un diàleg de Només d'anada

En el marc del projecte Només d’anada, que impulsa l'Ajuntament de Granollers sobre els viatges migratoris, dijous va tenir lloc a Roca Umbert l’últim dels diàlegs amb persones que han migrat a Catalunya des de diversos països del món i que durant un mes i mig han explicat la seva experiència tant a alumnes d’escoles i instituts com al públic en general. És el cas del ghanès Ousman Umar o de l'afganesa Nadia Ghulam, entre d’altres.

L’últim diàleg, que duia per títol Les filles dels estrangers i estrangeres, el van compartir l’escriptora Najat El Hachmi, filla de pares marroquins, i la cantant Yolanda Sey, amb pares originaris de Ghana. Totes dues han crescut a Osona i han viscut la infància i la joventut envoltades d’un entorn social i cultural diferent del que vivien a casa.

“Quan ets petit vius la complexitat i les diferències amb molta naturalitat; la diversitat és la teva normalitat, i això no et genera cap conflicte”, deia El Hachmi. “T’adones de la diferència, perquè veus que la base cultural dels teus companys de classe és diferent ­­–el menjar, les cançons, el color de la pell...– però no li dones gaire importància”, confirmava Sey. “Els conflictes venen després, quan surts del teu entorn habitual”.

I això passa, sobretot, en l’adolescència, quan tots els joves busquen definir la seva identitat i aflora el racisme més o menys subtil i els tòpics sobre la immigració. “Quan ets filla de migrants, vas construint la teva identitat a mesura que vas tenint informació, tant de la teva història personal i familiar com del poble i el país on vius”, deia El Hachmi. “La literatura em va servir per apropar-me a una realitat que m’era llunyana, i de fet tinc escrits meus amb 12 anys en què ja m’explicava a mi mateixa i com d’estranya em sentia en diferents àmbits”.

Per a Sey, “l’adolescència pot ser un moment turbulent, perquè tens molta necessitat d’acceptació, de sentir-te part de la comunitat”. “Per això jo feia tot el possible perquè tothom em conegués, per fer notar que era d’aquí i, per tant, que em tractessin bé”.

Sey afegia que els fills de migrants s’han de qüestionar la seva identitat des de ben joves, cosa que els altres adolescents no fan. Per això és clau el paper de l’escola i l’institut, que han de trencar els relats associats a la immigració. Per exemple, lamentava Sey, “és habitual que a l’institut qüestionin la voluntat d’un fill de migrant de voler fer batxillerat i anar a la universitat amb el pretext que és un camí difícil”.

Prejudicis arrelats

Per a El Hachmi, encara avui hi ha molts prejudicis associats a l’origen i la procedència de les persones. “Això fa que, sobretot quan ets jove, amaguis interessos o activitats que creus que no seran acceptats”, però afortunadament “el sentiment de pertinença es va teixint al llarg de la vida, en funció de les relacions i els vincles que vas establint”.

I afegia: “els migrants i fills de migrants sovint carreguem el deure d’haver de trencar els prejudicis que s’han consolidat sobre la nostra comunitat”. “Per exemple, quan hi ha atemptats terroristes islamistes sembla que tots els musulmans en tinguem la culpa i que hàgim de donar explicacions del que fan altres persones”.

Sey apuntava que “encara hi ha la pressió dels bons i dels mals immigrants, els que s’integren a la comunitat local i els que no. I aquesta és una pressió molt dolenta per a un adolescent”. I concloïa la xerrada fent una crida a trencar tots els tòpics associats a la procedència o al color de la pell: “Soc d’aquí i alhora filla d’estrangers: soc híbrida i n’estic del tot orgullosa”.

Edicions locals