Agnès Boixader obre l'Ascensió amb un pregó sobre educació, feminisme i justícia social

La professora tancava el discurs amb un clam antibel·licista i el desig d'una ciutat acollidora, "viver de pensament lliure i crític"

Cultura, Societat

Agnès Boixader, a la Sala Francesc Tarafa
Agnès Boixader, a la Sala Francesc Tarafa | Toni Torrillas

"Vinc a compartir moments de ciutat i fer ciutat", deia la professora Agnès Boixader, encarregada dimarts de pronunciar el pregó de l'Ascensió. I ho feia en una sala plena, a la qual arribava acompanyada per l'Esteve i la Plàcida, els Gegants Grossos de la ciutat, en un acte que, precisament, servia d'espai de trobada, de compartir, de fer ciutat. I aquesta mestra, doctora en Didàctica de les Ciències Socials i voluntària a Rella ho feia posant com a protagonista l'educació en un sentit ampli, no només parlant d'escola, sinó també de feminisme, justícia social, migracions, acollida, construcció de la ciutadania, compromís i catalanitat.

Després d'anys dedicada a la docència –amb el desig que el temps  passat a l'escola "es convertís en temps d'aprenentatge plaent, en moment per al record"–, Boixader confessava que l'acte de dimarts era per a ella com "un examen" i que, per a preparar-lo, havia tingut l'ajuda de Teresa Maria Ferrer i Montserrat Roca –"sempre apareix una dona que n'ajuda una altra […], sororitat espontània", deia–. Repassant pregons anteriors, Boixader rememorava pregons anteriors, com "els de mestres de solera com la Marta Mata o en Joan Triadú, de ciutadanes de primera com l’Anna M. Palé, investigadores com l’Evangelina Oriol o la Marta Estrada, infermeres com la Montse Roca o la Carme Climent, empresàries, que així com desenes, centenars o milers d’altres dones arrelades a Granollers han deixat la seva empremta a la ciutat".

Agnès Boixader es disposava a fer el seu repàs a la seva història a Granollers, "la major part de les hores en una de les escoles grans de la ciutat", l'Escola Pia. Arribada del Berguedà, deia "el meu cor és a Berga. Ara sé que es pot viure amb el cor fragmentat". I és que de ben jove va haver de baixar del Prepirineu a estudiar i, en acabat, en època de la Transició i ja mare dels seus dos fills, va trobar feina a Granollers. "A la primera entrevista amb l’escolapi responsable del BUP em va preguntar com m’ho faria si un dels meus fills es posava malalt. “Com ho faràs per no faltar a la feina?” “No ho sé, quan m’hi trobi, ho resoldré”, li vaig respondre i em va fer confiança". I, des de llavors –el novembre de 1977– i fins a jubilar-se, Boixader, qui volia ser "bona professional, bona mare i no renunciar a ser part de la ciutadania activa" ha fet "triple jornada". Agnès Boixader va arribar a l'escola en aquella època en què l'alumnat parlava al professorat de vostè, però ella –l'Agnès de Kan Kulapi, que li deien– va entendre que "l'autoritat, aquella que no imposa, no requereix un tracte de vostè, requereix respecte i estima mútues".

I és així com Boixader va iniciar amb altres companys un canvi de model pedagògic, una manera d'ensenyar que "requereix unes habilitats que no tenen res a veure amb posar nota, amb certificar ni categoritzar l'alumnat". "I aquest és el meu gran lligam amb la ciutat, haver-me passat gairebé 41 anys a la Pia, acollint, reconeixent, estimant i acomiadant adolescents i joves de Granollers, aprenent amb ells i elles i intentant ensenyar-los a estimar la història i a estimar la vida. Fent tot el possible perquè estimessin la seva ciutat i perquè la seva ciutat es fes estimar".

Boixader l'ha estimada i s'hi ha compromès, a través del projecte educatiu (PEG) "d'una ciutat que es diu educadora i malda per ser-ho", dels plans estratègics, de la Universitat Popular de Granollers, del Consell assessor de Can Jonch, el voluntariat educatiu i, des d'EnRaonar, "sempre lluitant per aconseguir, per petita que sigui, alguna millora a la ciutat on visc i que ara ja sento la meva ciutat".

I és així com aquesta bergagranollerina o granoberguedana va passar l'examen del pregó, que va acabar desitjant que les Fires i Festes de l'Ascensió 2022 posin de manifest que "Granollers és una ciutat acollidora perquè la seva ciutadania es prepara cada dia per rebre els nous " […], que sigui "una mostra d'una nova manera de viure", d'una ciutat "que és viver de pensament lliure i crític, niu d'art i cultura, cau de trobada […]". I, finalment, "us imagineu que un dia el Marçal, el Bernat i la Gaia, els meus nets, al costat de tots els vostres, puguin dir “mireu, avui finalment disposem de la ciutat acollidora i saludable que l’àvia havia imaginat i som una nova ciutadania que ha estat capaç d’erradicar guerres i grans penúries i maldats”, concloïa.

Edicions locals