Legacaster, l'ambaixador internacional del rock'n'roll més genuí

El guitarrista argentí resideix a Granollers i té a la comarca el segell discogràfic i l'estudi de gravació

Cultura

Una imatge del darrer videoclip de Legacaster, pel single 'Back in the alley'
Una imatge del darrer videoclip de Legacaster, pel single 'Back in the alley'

El seu nom no és conegut pel públic en general, però ara mateix Legacaster –nom artístic de Juan Leguiza– és, segurament, el músic granollerí amb més bagatge internacional.

Nascut a Buenos Aires, Leguiza va arribar a Catalunya el 2011. El que havia de ser una visita fugaç a Barcelona es va convertir, literalment, en una doble història d'amor, amb la ciutat i amb la que acabaria sent la seva dona. El músic assegura que la ciutat comtal és la capital peninsular del rock and roll d'esperit clàssic. "Sí, sens dubte. He vist festes a Barcelona que no he vist enlloc més. Hi ha escena arreu d'Espanya, però per mi Barcelona és un referent a nivell de bandes, de músics, de públic i de festivals. Per alguna cosa em vaig quedar aquí".

Tot i que se l'ha etiquetat com un guitarrista de rockabilly, ell prefereix definir-se com un intèrpret de rock and roll que beu de molts dels estils que van confluir durant l'època daurada del gènere, des del blues al country, passant per la música surf instrumental. "És cert que amb la música dels 50 i 60 m'hi trobo molt còmode, però el tema de les etiquetes és reduccionista, et limita la visió, i la veritat és que jo toco de tot", assegura.

Arrelat a la comarca

El 2015 va signar amb l'agència de management i segell discogràfic Kathrina Records, amb seu a Lliçà d'Amunt, i des de fa tres anys està instal·lat a Granollers. Aquell any va muntar un grup propi en format de trio amb el contrabaixista Daniel Nunes i el bateria Berto Martínez i va començar a enregistrar i a girar amb freqüència pel continent i també a fora.

A l'abril, Legacaster va participar en la 25a edició del Viva las Vegas Rockabilly Weekend, als Estats Units, considerat com el festival més important del món en el seu gènere, amb 20.000 assistents. Les darreres setmanes ha actuat a The Rockabilly Rave, a Anglaterra, al Rooking Race Jamboree de Màlaga i al setembre ho farà al High Rock-a-Billy, a Calafell, "un dels meus festivals favorits; per mi és una cita clau". Admet que  la seva assignatura pendent és la de tocar a Granollers, però com se sol dir, ningú no és profeta a la seva terra.

Jo per a ser feliç vull un camió

El seu nou treball, acabat de sortir del forn, és Doin' the truck, un títol que és una petita broma al voltant dels discos conceptuals. "Tenia força clar que volia fer alguna cosa relacionada amb els camioners i la seva vida, encara que jo no tinc carnet de conduir", riu, "però no importa, és com una ficció".

El disc s'ha enregistrat a Vertigo Studios, a Llinars, i s'ha editat en vinil i CD. "Té influències de molts tipus: rock and roll, rockabilly, country, surf… de tot una mica. M'agrada molt com ha quedat, és molt variat dins del mateix estil", explica. A més, ha pogut comptar amb alguns convidats especials, com Lynette Morgan, una anglesa que canta country; el francès Jake Calypso, un intèrpret de rockabilly amb un estil molt pur i també el seu amic Spencer Evoy, un canadenc que resideix a Barcelona i que ha col·laborat en la composició de les lletres i també canta en una cançó. "Quan reuneixes aquests tres personatges, que tenen estils diferents, això ja t'obre el ventall musical del disc", opina Legacaster.

L'origen del malnom

Amb 14 anys, Leguiza tenia previst seguir la tradició i fer el viatge de final de curs al sud de la Patagònia, per acomiadar-se de la secundària amb els companys de classe. Però aleshores va passar una cosa. Va veure la pel·lícula Regreso al futuro i va quedar hipnotitzat amb la famosa escena en la qual l'actor Michael J. Fox interpreta el clàssic Johnny B. Goode. Va ser com una revelació. Tant és així que li va dir al seu pare: "no vull anar a la Patagònia, vull una guitarra com la de Chuck Berry". Confessa que "allò ho va canviar tot. Em vaig comprar una guitarra barata i encara segueixo. Continuo escoltant Chuck Berry amb la mateixa il·lusió que quan era un nen".

El seu aprenentatge ha estat autodidacte, fins a convertir-se en professor de guitarra –una tasca que encara ara manté– i avui és tot un virtuós de les sis cordes. Com que sempre toca amb una Fender Telecaster, els amics aviat li van col·locar el nom de Legacaster, adoptat com a àlies artístic.

Edicions locals