La sortida de la Columna del Vallès el 1936, en imatges inèdites

La presentació d'un 'Vallesos' dedicat al cinema al Vallès serveix per projectar una cinta domèstica de la família Canal en què es documenta aquest moment històric

Cultura, Societat

Un fragment de les imatges conservades del 15 de setembre de 1936
Un fragment de les imatges conservades del 15 de setembre de 1936

D’imatges en moviment dels inicis de la Guerra Civil se’n conserven molt poques. D’aquí la importància de la gravació que Alfred Canal i Anfres (1916-2001) va fer el 15 de setembre de 1936 a Granollers, documentant la històrica sortida de la Columna del Vallès a combatre el feixisme. La cinta, de pocs minuts, ha estat oblidada en un calaix durant molts anys, i ara el seu nebot, Pius Canal, l’ha recuperat i digitalitzat. A més, n’ha lliurat una còpia a la Filmoteca de Catalunya, que treballarà en la seva restauració. “És realment inèdit que una cinta com aquesta s’hagi conservat tan bé durant més de 80 anys”, destacava Canal dijous, en la projecció de la gravació al Cinema Edison.

Sobre la sortida de la Columna del Vallès, el periodista Carles Font, autor de La revolució de 1936 a Granollers, explicava que van participar-hi uns 500 homes, tot i que posteriorment se n’hi van afegir molts més. “La sortida es va viure amb molta eufòria, perquè no sabien el que vindria després; de fet, molts van morir durant la guerra”, deia Font. La columna vallesana va desplaçar-se a la zona d’Osca, tot i que algunes brigades també van estar en altres punts de l’Estat i fins i tot en un camp de concentració a Alacant. En la gravació es veu la casa de Can Ramoneda, on hi havia el comitè de defensa, i vehicles requisats per la CNT-FAI procedents d’altres pobles del Vallès. Al carrer, una gentada acomiadava sota la pluja els voluntaris que marxaven al front a defensar la república.

Pius Canal explicava que la filmació havia estat feta amb la que aleshores era la càmera casolana més estesa entre les classes benestants, una Pathé Baby. De fet, Alfred Canal, aleshores un adolescent, va documentar altres fets històrics rellevants, com l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, les eleccions de 1931 o la mort de Francesc Macià, a més de moltes escenes familiars. També va produir un curt de ficció de poc més de 3 minuts, titulat La pesca dels lladres, una història de lladres i serenos rodada amb intenció cinematogràfica a la casa de La Tela, llavors propietat de la família Anfres i avui seu del Museu de Ciències Naturals.

El Vallès, una comarca de cine

La projecció d’alguns d’aquests documents històrics es va fer durant la presentació d’un nou número de la revista-llibre Vallesos, dedicat a la tradició i l’actualitat del cinema al Vallès. S’aprofundeix, per exemple, en la història de cinemes vallesans com l’Alhambra de la Garriga o l’Esbarjo de Cardedeu. També destaca la riquesa de cineclubs i festivals cinematogràfics i la història de la filmació al Montseny, ara fa 70 anys, de la pel·lícula La princesa del penique, una de les primeres pel·lícules britàniques rodades a Catalunya i protagonitzada per Dirk Bogarde i Iolande Dunland. Un fragment d’aquesta cinta es va projectar dijous a l’Edison, en presència de veïns del Montseny que apareixien a les imatges. Vallesos també entrevista la cineasta molletana Neus Ballús –enguany amb cinc premis Gaudí per la pel·lícula Sis dies corrents–, i el granollerí Balter Gallart, entre d'altres.

Edicions locals