Garantir una distribució equilibrada dels aliments al món no és una tasca gens fàcil. Un dels organismes que vetllen perquè les zones en conflicte tinguin accés a una alimentació continuada i de qualitat és el Programa Mundial d'Aliments de l'ONU, en el qual treballa des de fa uns mesos la granollerina Clàudia Ribó. Aquesta jove de 25 anys, formada en economia internacional a la UPF, té l'encàrrec de comprar menjar a gran escala per distribuir-lo en països amb necessitats especials, sigui per un desastre natural o per conflictes bèl·lics.

"Ara com ara, Ucraïna, el Iemen, Síria i l'Afganistan són zones de màxima emergència, i després hi ha països on també s'actua, tot i que hi ha menys conflicte, com Líbia o el Líban", explica Ribó. En el seu cas se centra en la compra de grans tones de cereals, si bé també hi ha departaments per a la compra i distribució de llegums, condiments o menjar processat, així com altres béns i serveis necessaris a cada país.

Ribó explica detalls de la distribució d'aliments a les zones de conflicte. "Cada país té les seves necessitats; no s'envia el mateix a tot arreu", assenyala. "Hi ha delegacions que analitzen quins aliments fan falta a cada territori, tenint en compte els trets culturals, els hàbits d'alimentació i les necessitats nutricionals, entre d'altres". La petició es transmet al programa d'aliments de l'ONU, que s'encarrega de buscar els proveïdors i fer la gestió i el seguiment dels contractes, els carregaments i el lliurament de productes. Lluny del que podria semblar, diu Ribó, "hi ha molts controls de seguretat alimentària, dels preus o de la qualitat nutricional dels aliments que es distribueixen".

A més, a l'hora de fer la transacció, també es tenen en compte aspectes com la geopolítica o les donacions rebudes, que permeten actuar més intensament en un territori o l'altre. Per exemple, diu Ribó, "l'esclat de la guerra a Ucraïna va ser molt mediàtic, de manera que, durant un temps, la gran majoria de les donacions s'adreçaven a aquest país i hi havia més fons per comprar menjar per als ucraïnesos". No obstant això, allà on els conflictes són més persistents, les xarxes de compra i distribució estan més consolidades. "Sorprèn com tot està planificat i especificat als contractes: la qualitat nutricional dels productes, els certificats de seguretat, les xarxes de distribució i logística i els requisits que han de complir els proveïdors i tots els agents implicats en aquest procés".

Comerç internacional

Ribó va accedir a aquest organisme de l'ONU, amb seu a Roma, mitjançant un programa de beques de l'ICEX, una entitat del govern espanyol que ajuda les empreses locals a internacionalitzar-se. El programa inclou un màster en comerç internacional, un any de pràctiques en oficines de comerç a l'estranger i un altre any de feina en empreses o organismes internacionals. "Vaig estar un any al Canadà promocionant productes espanyols i ajudant empreses d'allà o d'aquí que volien implantar-se fora del seu territori", explica Ribó. "I ara he tingut l'oportunitat de participar en aquest programa de compra d'aliments a gran escala, on puc treballar envoltada de gent oberta i compromesa amb qui estic aprenent molt". Un cop acabi aquesta estada a l'ONU, Ribó no descarta continuar vinculada al programa fent una estada en algun país en conflicte: "Fer estades sobre el terreny et dona una altra visió de les coses, i si sorgís l'oportunitat segur que també ho faria", conclou.