La Guita de Blaus, la més veterana

Mou unes 15 persones al seu voltant, entre els encarregats d'arrossegar-la, els que la munten, els tabalers i els pirotècnics

Cultura

La Guita de Blaus,  la més veterana
La Guita de Blaus, la més veterana

La Guita de la colla els Blaus és, a hores d'ara, l'element de bestiari més antic de la festa major granollerina. 

A banda de la seva aparició durant la cercavila d'inici, la colla centralitzarà la celebració de l'efemèride a través d'una activitat que arrencarà a la plaça de Can Trullàs, passarà per la plaça de la Caserna i acabarà a la Porxada o a la plaça Barangé, un detall que al tancament d'aquesta edició encara estava pendent de decidir. Comptarà també amb la participació de la Gralla de Foc i el gegant Farras, enguany també d'aniversari. La invitació també s'ha fet extensiva a la Guspira dels Blancs i a la Granota de Can Bassa. Serà, doncs, un gran acte de germanor blanc-i-blava, uns i altres units pel foc. 

A les seves actuacions a la ciutat, la Guita mou unes 15 persones al seu voltant, entre els encarregats d'arrossegar-la, els que la munten, els tabalers i els pirotècnics. Amb més de quatre metres de llargada i dos d'alçada és una bèstia de foc feixuga i una mica complicada de transportar i de portar, fet dificulta que faci sortides fora de Granollers. Ariadna Rubio fa quatre anys que forma part de la colla de la Guita i enguany s'estrena com a responsable i, en el seu parer, aquesta és l'assignatura pendent que ajudaria donar més visibilitat i fer més coneguda aquesta bèstia que per ella té quelcom d'especial. "Quan ets a sobre estàs portant el cap i l'únic que sents és el clonc, clonc, clonc i l'esclat dels petards, però quan ho veus des de fora és molt maco, jo ho trobo molt estètic", explica Rubio.

La Guita va veure la llum el el 1987 al local de l'AV Sant Miquel. L'any següent, Lurdes Duñó i Rosa Guitart van redissenyar el cos de ferro, fibra de vidre i roba i van modelar el cap de la nova Guita, mentre que Josep Nogués en va fer la reproducció en cartró de València. El cap actual és de polièster ignifugat i no de cartró. Durant aquests 35 anys l'estructura de la bèstia i les teles que la recobreixen s'han anat deteriorant: múltiples rascades i foradets provocats per la pólvora han passat factura. Des de la colla admeten que "s'ha anat fent velleta" i que ja li cal "un pla renove" i, si pot ser, intentar reduir-ne el pes, per bé que això és difícil sense alterar el seu cap mòbil amb cinc punts de foc a la boca. "En tot aquest temps s'han anat reparant coses puntuals, però necessita un rentat de cara, que potser arribarà l'any vinent". 

Edicions locals