Elisenda Cuquet deixa Ràdio Granollers després de 36 anys davant del micròfon

La periodista ha estat la veu dels informatius i el magazín de l'emissora, al costat del desaparegut Paco Agudo

Societat

Elisenda Cuquet, durant el confinament, emetent per a Ràdio Granollers
Elisenda Cuquet, durant el confinament, emetent per a Ràdio Granollers

"Fins a sempre". Amb aquestes paraules, la periodista Elisenda Cuquet (Palou, 1964) s'acomiadava discretament de l'audiència de Ràdio Granollers, després de 35 anys i 9 mesos al servei de l'emissora municipal. Ho feia el 25 d'agost, en plena festa major, després de retransmetre el pregó. Al migdia havia fet un comiat més explícit per als oients, però també breu: Un minut per agraïments a l'audiència i a "totes les persones que fan possible la ràdio cada dia", i per explicar que "continuaré prestant servei a Granollers", ara des de l'àrea de Comunicació de Roca Umbert.

I és que Cuquet fa un canvi volgut, "per una necessitat personal", després de passar per totes les etapes de l'emissora local, a on ha estat vinculada fins i tot quan encara no hi treballava. En els seus inicis com a periodista a setmanari Plaça Gran l'enviaven a seguir personalitats arribades a Granollers, com en el cas del doctor Carles Vallbona, que un cop l'any tornava a la seva ciutat natal arribat dels Estats Units. "Tinc molt bon record de quan el vaig acompanyar a Ràdio G!", com llavors es deia la incipient emissora de la ciutat, que començava a emetre el 23 de maig de 1981, amb el beneplàcit de la llavors regidora de Cultura, Concepció Navarrete, i el comandament de Lluís Diumaró.

Elisenda Cuquet, després de col·laborar-hi sovint, hi entrava a treballar 5 anys més tard, amb Lluís Torres com a director. Des de llavors ha estat una de les seves veus principals, també en l'etapa de Ràdio 7 Vallès i amb l'actual Ràdio Granollers. Primer hi va fer els informatius, amb moments intensos com la cobertura de la moció de censura de 1992, els Jocs Olímpics i els Special Olympics, així com d'altres que "omplien d'adrenalina, com quan el Vaquilla es va fugar quan el traslladaven en tren, justament a l'estació de Granollers Centre –l'octubre de 1994–", recorda la periodista.

El setembre de 2012, juntament amb el desaparegut Paco Agudo i sota la direcció de Josep M. Codina, es posava al capdavant del magazín d'actualitat Granollers avui, un format que va ser vigent fins a la pandèmia, i que li ha permès atresorar un bon grapat d'entrevistes. "Amb el Paco [Agudo] vam aconseguir trobar personatges que explicaven coses excepcionals", destaca la periodista. "Vaig descobrir eminències, com la professora de llatí i grec jubilada Angelina Santacana; l'expert en canvi climàtic Arnau Queralt, el pagès agroecològic Jordi Puig, el farmacòleg Francesc Jané i el director de Medi Fluvial del Consorci Besòs Tordera, Manel Isnard", apunta. "Coneixences com aquestes han estat de les coses més gratificants de la feina", confessa, i recorda també col·laboradors com l'expert en onomàstica Enric Garcia Pey, el cuiner Pep Salsetes i l'historiador Diego Sola. "El periodisme local permet un vincle molt estret amb les fonts, que normalment és per bé", diu Cuquet, i defensa l'ofici: "la veterania hi és important perquè has de ser molt acurat i tenir memòria, bagatge". Amb tot, advoca per un canvi generacional a Ràdio Granollers, amb "gent jove que pot aportar frescor i més domini de la tecnologia i les xarxes per fer la ràdio del futur".

Tot i el comiat de Ràdio Granollers, Cuquet manté la "voluntat de servei" a la ciutat, que també ha mostrat durant anys de vinculació a entitats, com els Xics, La Magrana Vallesana, Blaus, l'Agrupació Sardanista, l'Anònims, el Drac de Granollers i altres organitzacions sense ànim de lucre en les que "sempre m'ha agradat poder donar un cop de mà, si els cal".

Edicions locals