'La ceràmica de segles passats és una foto de l'època, explica la història'

Mercè Barberà i Xas León, de Ceràmica Catalana, reprodueixen peces amb tècniques dels segles XIII al XVIII

Cultura

Mercè Barberà i Xas León, al taller de ceràmica de la Font Verda
Mercè Barberà i Xas León, al taller de ceràmica de la Font Verda

Recuperar, reproduir i restaurar les tècniques artesanals que s'utilitzaven en la producció de ceràmica des del segle XIII fins al XIX. Aquest és el repte que la ceramista granollerina Mercè Barberà es va proposar a començaments dels anys 90, quan va obrir el seu taller de ceràmica catalana al barri de la Font Verda. Des d'aleshores ha desenvolupat centenars de peces que han servit per restaurar i recuperar patrimoni antic, amb una qualitat que fa gairebé imperceptible la diferència de data d'origen de les peces.

Avui, Mercè Barberà ja està jubilada. Reconeix que fa un temps van sorgir els dubtes sobre la continuïtat de l'ofici, però finalment ha estat la seva filla, Xas León, qui s'ha fet càrrec del taller. "He pres el relleu perquè aquest coneixement no es pot perdre de cap manera", diu León, qui destaca el valor històric i patrimonial de la seva feina. "Actualment, a tot Catalunya, només hi ha cinc persones que es dediquin a això; ens estem quedant sense artesans", lamenta Barberà, qui reclama més reconeixement i més ajudes per al sector de l'art.

Ceràmica Catalana –com es coneix el taller de les dues granollerines–, segueix els mateixos procediments artesanals naturals de l'època, com el fang, les cobertes, els òxids, els colorants, les ceres i els betums. Les formes i les decoracions que es reprodueixen i restauren són el resultat d'una acurada recerca documental, sigui en museus i publicacions especialitzades o bé en col·leccions privades que comparteixen els coneixements de la història. "La ceràmica és la fotografia de l'època; al gòtic està ple d'animals i bestiari", exemplifica León.

Concretament, la tècnica que fan servir aquestes artesanes és l'anomenada sobrecoberta, que es comença a utilitzar al segle XIII, quan es decora amb color la ceràmica, i que assoleix el punt òptim al segle XVIII, quan bona part de les cases i construccions es decoraven amb aquests materials. Per fer-los, les peces de fang fetes a mà per un terrissaire o un rajoler es banyen amb una coberta d'estany i altres materials, preparada manualment. Aleshores es decoren amb pinzell amb els òxids o colorants de baixa temperatura, i es fa una segona cocció a uns 1.050°C: el color i la coberta es fonen alhora, i així s'obté el resultat vidriat.

"Aconseguir aquesta tècnica és molt complicat; cal molta pràctica, molta experiència i molta prova-error", assegura León. "A la ceràmica catalana hi ha set colors, i tres d'ells són òxids: el cobalt, el coure i el manganès. Tots ells, abans d'entrar al forn, són negres, de manera que fins que la peça no surt del forn no saps ben bé quina tonalitat tindrà segons la densitat amb què hagis pintat", explica Barberà per mostrar la dificultat de la sobrecoberta. "I de vegades, per trobar el mateix color que l'original hem de fer centenars de proves!", afegeix. "És la gràcia del producte artesanal; tot està fet a mà i hi ha coses que no es poden controlar".

Amb aquesta tècnica es fan des de rajoles de sotabalcons, cuines o rellotges de sol, fins a peces de forma, com gerros, plats o tasses. També plaques o plafons per a la retolació de cases i establiments o la numeració dels carrers.

Una de les especialitats de Ceràmica Catalana és la restauració de masies, per mirar de "conservar el segle" en què van ser construïdes. "Si en una restauració mantens les peces del mateix segle, o reproduccions de molta qualitat, mantens també el valor de la construcció", diu León. "Com a artesans professionals, expedim un certificat que acredita que la rajola restaurada està feta amb la mateixa tècnica del segle que correspongui", diu Barberà, qui lamenta que, "malgrat que encara hi ha moltes col·leccions privades, a Catalunya s'ha destruït moltíssim patrimoni".

No obstant això, les dues artesanes consideren que l'artesania torna a prendre valor. "Sembla que cada cop hi ha més consciència del valor que tenen els productes artesanals, dels materials que calen i del temps i la dedicació que necessiten", diu León, qui també destaca que cada vegada es reben més encàrrecs per decorar cases o establiments actuals. "Passem la tècnica antiga a una versió moderna, com la personalització de noms o de logotips per a establiments comercials". "Si saps combinar-ho, l'ús de ceràmica pot donar un toc molt modern", diu León, qui assenyala que les creacions de ceràmica adaptades al segle XXI donen personalitat a construccions modernes.

Difusió de l'art i el patrimoni local

Mercè Barberà –reconeguda per la Generalitat com a artesana professional– també s'ha dedicat a difondre l'artesania i el patrimoni arreu del món, amb la participació en fires i exposicions en què ha posat en relleu unes èpoques en què l'art ceràmic es dissenyava per al servei de les cases.

La llista de fires especialitzades i col·laboracions en què ha participat és interminable, així com els treballs per a clients, tant públics com privats. Un dels últims i més significatius ha estat la coberta de la biblioteca de Can Mariner, a Barcelona. A les Franqueses, per exemple, Barberà ha col·laborat amb la restauració de la Font de Santa Eulàlia i de Santa Digna i és l'autora del plafó de Can Ganduxer. I a Granollers, els seus treballs es poden veure al restaurant Can Gallina, la Xata d'Or o La Vermood, entre d'altres.

Edicions locals