L'acusat de matar Vianca Roca nega els fets i apunta altres sospitosos

La fiscalia li demana 26 anys de presó per matar-la i amagar-la al riu després d'una discussió per un possible l'embaràs

Societat

| Xarxa de suport a Vianca Roca

ACN

L'home jutjat per matar Vianca Roca, la seva parella, a Granollers el juliol del 2018 i amagar-la al riu Congost ha negat aquest dimarts els fets i ha assegurat que ell no va la va agredir mai. L'acusat, jutjat per un jurat popular a l'Audiència de Barcelona, ha explicat que l'exparella de la dona l'havia amenaçada més d'un cop, que poques setmanes abans del crim ell i la víctima van ser agredits en una discoteca i que, fins i tot, algun testimoni va veure un altre home amb la dona la nit dels fets. L'home només ha respost les preguntes de la defensa i del jurat i ha dit que la dona era narcotraficant. La fiscalia li demana 26 anys de presó per assassinat i maltractament habitual.

La fiscalia creu que la nit del dilluns 16 al dimarts 17 de juliol del 2018 l'acusat era amb la seva dona en l'habitació on convivien. Van discutir i l'acusat va marxar del pis. Al cap d'una estona també ho va fer la dona. Van parlar diversos cops per telèfon i a les 2 de la matinada es van reunir en algun lloc proper al passeig fluvial de Granollers. Allà, l'home va matar la dona i va amagar el cos en un col·lector proper a la riba del riu Congost. Vianca Roca, de 25 anys i origen bolivià, havia donat positiu en un test d'embaràs, i va ser localitzada prop de dos mesos després, el 9 de setembre, en avançat estat de descomposició i amb el cap separat i en una bossa de plàstic. L'home va ser arrestat gairebé un any després, a principis de juliol del 2019.

Segons el ministeri públic i diversos testimonis, Joel R.P.A. agredia sovint la seva esposa i la maltractava psicològicament, i consten diverses converses de telèfon mòbil en aquest sentit.

L'acusat només ha volgut respondre a les preguntes del seu advocat i del jurat. En la primera pregunta, ha estat al voltant d'una hora explicant bona part de la seva vida i la seva versió dels fets, començant des de la seva infantesa a la República Dominicana, la seva arribada a Espanya el 2015 i l'inici de la relació amb Vianca a principis del 2016. Van viure en diversos pisos i habitacions rellogades a parents llunyans o coneguts entre Barcelona i Granollers, el 2017 es van casar i la dona va tenir un primer embaràs, del qual va avortar. En el segon embaràs, l'home, cristià evangelista, li va demanar que no avortés i que deixés la beguda i altres mals hàbits que, segons ell, tenia.

Segons ell, la dona bevia molt i transportava cocaïna a la vagina d'un país a un altre, món al qual va arribar a través de la seva exparella, amb qui havia tingut un fill, i que l'amenaçava per telèfon, segons l'acusat. A més, era molt gelosa i la seva família no acceptava, per racisme, la relació amb l'acusat, que fins i tot va ser agredit pels parents de la dona, ha dit. De fet, ha assegurat que part de la família de la dona estava relacionada amb el narcotràfic i que tampoc es portaven gaire bé entre ells.

El dia de la desaparició ha explicat que van discutir per l'embaràs, van sortir per separat i van parlar per telèfon, però després ja no li va respondre altres trucades. Quan va tornar a casa ella no hi era, però no li va estranyar perquè no era el primer cop que desapareixia i tallava les converses amb ell.

En la seva llarga resposta inicial, Joel R.P.A. ha posat en dubte la investigació de la policia. Així, per exemple, a principis d'aquell mes de juny ell i la dona van ser agredits en una discoteca llatina. Tot i que ell va identificar i localitzar els agressors, els Mossos no haurien fet cap gestió més. També ha acusat la policia de no voler visionar les imatges de les càmeres de seguretat properes al seu domicili la nit dels fets, o tampoc verificar la versió d'una testimoni que va assegurar que va veure un home amb un cotxe negre agafant pel coll la víctima la nit dels fets, sospitós d'origen pakistanès i més alt que l'acusat, que va poder localitzar el vehicle. Com a mostra de la seva innocència, ha explicat que després de ser localitzat el cadàver no va marxar d'Espanya.

L'acusat ha assegurat que ell sempre ha respectat els drets de les dones. De fet, ha assegurat que el seu pare el va expulsar de casa amb 17 anys quan ell va voler defensar la seva mare dels maltractaments del seu progenitor.

Versió contradictòria de la germana de la víctima

Els propietaris del pis on vivien l'acusat i la víctima en una habitació rellogada han assegurat que mai van sentir crits o discussions ni va sospitar d'una possible mala relació. En canvi, la germana de la víctima sí que ha relatat que la noia li havia explicat que l'acusat era molt gelós i controlador, tot i admetre que la seva germana també tenia "el caràcter fort i dominant". "Era una relació tòxica", ha dit, i un cop l'home l'hauria amenaçat amb una pistola. A més, segons li va explicar la víctima, l'acusat mantenia una relació sentimental amb la seva anterior parella i mare dels seus 5 fills, que vivia a la República Dominicana.

La matinada dels fets, segons la germana, la víctima va enviar un missatge de veu a la seva mare on li deia que estava embarassada i marxava. La mare va sentir el missatge al matí i va trucar-li, però la jove ja no va contestar. Va trucar a l'acusat que va anar al pis de la dona al migdia, després de treballar. Va entrar plorant i dient que havien discutit i la víctima havia marxat de casa per anar a avortar. Els dies posteriors, però, l'home estava "molt tranquil", segons la germana, i va haver de ser la seva mare la que el forcés a presentar una denúncia per desaparició. De fet, mare i filla sospitaven que li havia passat alguna cosa dolenta perquè normalment es comunicava amb elles.

Mesos després, un cop localitzat el cadàver, l'acusat no va acudir ni al funeral ni a l'enterrament de la víctima, ha explicat la dona.

La fiscalia li demana 26 anys de presó i més de 500.000 euros d'indemnització als familiars de la víctima per assassinat amb traïdoria i maltractament habitual amb els agreujants de parentiu i discriminació de gènere.

Edicions locals