Luqui, el cambrer més veterà de la Fonda Europa, es jubila després de 48 anys darrere el taulell

"La Fonda Europa és la BBC de Catalunya, una institució de referència al país que tothom reconeix i valora", diu Luciano González

Economia

Luciano González, a les portes de la Fonda Europa
Luciano González, a les portes de la Fonda Europa

Luciano González, històric cambrer de la Fonda Europa, es jubila aquest divendres després de 48 anys darrere el taulell de l'establiment més emblemàtic de la ciutat. El Luqui, com és conegut, va començar a treballar-hi amb 15 anys, després de passar per davant de la Fonda amb el seu pare i entrar per demanar si necessitaven algú. "El mateix dia em van donar uns pantalons negres i una camisa blanca i vaig començar l'endemà", diu el Luciano, qui recorda que "al començament no en tenia ni idea; feia d'ajudant i només portava el pa i el vi".

Però a poc a poc va anar aprenent l'ofici, fins a convertir-se en el cap de sala de la fonda. "Quan ja estava més establert vaig començar a inventar, entrepans o qualsevol història que seguís la moda del moment", recorda en Luqui, un pou d'anècdotes des d'un escenari privilegiat. "Abans els dijous eren un espectacle; la fonda s'omplia de gent que feia esmorzars de forquilla, i l'acompanyaven d'una ampolla de rom o de vi i la fària". "Era un temps que guanyàvem més amb propines que no pas amb el sou", explica. "Aleshores hi havia tres dies molt assenyalats a l'any: Sant Josep, l'Ascensió i Nadal, tres dies en què no es parava en cap moment".

També era un temps en què els clients seien a la porta de la fonda per observar qui passava pel carrer. "Qui es comprava un cotxe nou l'aparcava al davant de la fonda per lluir-lo, era el centre neuràlgic de la ciutat i el lloc per cridar l'atenció". Amb el pas dels anys, però, els hàbits dels clients també han anat canviant. "Ara tot és més accelerat i la gent no té temps per a res", diu en Luqui, qui destaca que "l'Europa encara manté l'esperit tradicional: plats reposats, elaborats i un ritme més lent".

Darrere el taulell, en Luciano ha conegut milers de clients, cadascun amb la seva història personal a l'esquena. "Bona part han estat personalitats i senyors; això ens ha obligat a ser molt educats, atents i servicials", diu en Luqui, qui apunta que "aquesta és una casa molt gran, de molta responsabilitat".

Entre els clients hi ha hagut artistes, polítics i càrrecs destacats d'arreu del món. "Recordo, per exemple, les estades que hi feien Josep Pla i Joan Miró, i de vegades venien acompanyats de persones importants, com la directora del Louvre de París". "Aquests clients eren amics de la família Parellada, de manera que la relació era molt propera".

També recorda haver servit esportistes i artistes destacats, com el Gato Pérez o José Luis López Vázquez, i una llarga llista de polítics, com Fraga, Suárez i tots els presidents de la Generalitat. "Recordo una vegada que la Mary Sampere em va abraçar molt fort i que em va dir que era un nano molt maco!".

Malgrat els noms destacats, la majoria de clients són professionals i persones anònimes, algunes molt fidels, amb qui els cambrers estableixen una relació de confiança i amistat. "Trobaré a faltar molta gent, sobretot els meus companys. N'hi ha alguns, com l'Ezequiel, amb qui treballo des de fa més de 40 anys!", diu.

En Luciano valora també la seva relació amb la família Parellada. "La mestressa d'aleshores, Mariantònia Garrell, em va acollir com un fill, i amb en Ramon Parellada sempre hem estat bons amics", assegura.

També considera que l'Europa és l'establiment de restauració més emblemàtic de Catalunya, i destaca l'encert d'identificar-lo com a fonda: "aquí el més important és l'àpat, el menjar, i el fet que puguis passar-hi la nit és secundari". "La fonda és com la BBC de Catalunya, una institució de referència al país que tothom reconeix i valora".

Edicions locals