El retaule de Sant Esteve dialoga amb la contemporaneïtat a 'Tabula rasa'

La mostra, de producció pròpia i llarga durada, estableix ponts entre el passat i el present a través d'obres i objectes de les col·leccions del Museu

Cultura

L'exposició fa conviure el retaule gòtic de Sant Esteve amb peces datades entre els segles XV i XIX
L'exposició fa conviure el retaule gòtic de Sant Esteve amb peces datades entre els segles XV i XIX | C. R.

Ara fa tres anys el Museu inaugurava l'exposició Retorn a Granollers del retaule gòtic de sant Esteve, una de les més significatives dels darrers temps. Presentava, per primera vegada a la ciutat, 11 de les 13 taules que es conserven del retaule que presidia l'altar major de l'església de Sant Esteve, atribuït al taller dels pintors Vergós, i que actualment formen part de la col·lecció del MNAC.

Afectada per l'aturada de la pandèmia, aquesta va ser una mostra de llarg recorregut, ja que al gener d'aquest any el Museu anunciava que havia arribat a un acord amb el MNAC per prorrogar la cessió del retaule. Al juny l'exposició es va acomiadar definitivament, però aquesta joia del gòtic català continuarà al Museu, passant de la sala 2 a la sala 1. En aquesta nova ubicació dialoga i estableix un joc de relacions visuals i conceptuals amb una quarantena de peces variades i força desconegudes –pintures sobre taula i tela, escultures, armes i altres objectes– pertanyents a les col·leccions de la institució. La selecció ha anat a càrrec de dos comissaris, els historiadors Laura Cornejo i Pere Parramon. "Han sortit peces insòlites que no ens esperàvem i que d'altra manera potser no s'haurien vist", explica Glòria Fusté, cap de servei del Museu.

Això és el que ofereix Tabula rasa. Noves projeccions visuals i conceptuals sobre el retaule de Sant Esteve de Granollers, que s'inaugura dissabte (19 h) i s'allargarà fins al 31 de desembre de 2023.

Algunes de les peces exposades s'han restaurat expressament per aquest projecte i d'altres "són molt emblemàtiques i ens parlen de la pròpia història del Museu, com les que provenen de la Junta de Salvaguarda durant la Guerra Civil", detalla Fusté. El criteri per agrupar-les ha estat doble. D'una banda, la història de sant Esteve i, en paral·lel, la reflexió sobre alguns conceptes clau del pensament contemporani —com la feminitat, la llibertat, l'obra d'art o el propi cos— amb els quals es poden establir associacions i narratives. El discurs s'articula a través de vuit àmbits diferents i incorpora cites de pensadors del segle XX, com Hannah Arendt, Italo Calvino, Walter Benjamin, Rafael Argullol, Maria Zambrano o el crític d'art granollerí Manel Clot.

Edicions locals