Abel Azcona relata la seva experiència amb la censura i la persecució judicial

Dimarts farà una xerrada a Roca Umbert, com a cloenda del cicle 'Altres veus: la cultura perseguida'

Cultura

El 2017 el controvertit Abel Azcona va crear la instal·lació 'Naturaleza muerta' a Roca Umbert
El 2017 el controvertit Abel Azcona va crear la instal·lació 'Naturaleza muerta' a Roca Umbert

El 2015, en una de les seves performances, Abel Azcona va escriure la paraula “pederàstia” utilitzant hòsties consagrades, una acció que li va comportar una querella per part de l'Associació d'Advocats Cristians per un “delicte de profanació i contra els sentiments religiosos”.
L’artista va declarar-se desobedient i no va acudir al jutjat, fet pel qual es va instruir una ordre de cerca i captura. Ell procés i l’assetjament del qual va ser objecte per part de diferents entitats i organitzacions polítiques el va portar a exiliar-se a Lisboa el 2019, en una persecució que no va finalitzar fins al 2021, quan el jutjat d'instrucció va arxivar el cas.

És només un dels episodis d’una trajectòria artística molt accidentada que justifica que Azcona hagi estat escollit per cloure el cicle Altres veus: la cultura perseguida. Dimarts (19 h) tornarà a Roca Umbert —on el 2017 va crear la instal·lació Naturaleza muerta— per protagonitzar la xerrada La persecució judicial a l'art, a través de la qual parlarà sobre la seva obra i les denúncies i causes que ha rebut. També reflexionarà sobre què suposa per a un artista haver de combinar l'obra artística amb la defensa del dret de creació, i les conseqüències que pot tenir per a altres creadors, així com del desgast psicològic i emocional, i de la manipulació, control i conseqüències que pot tenir sobre l'art i els artistes.

Azcona és un artista conceptual especialitzat principalment en l’àmbit de la performance, la instal·lació, l’escultura i el videoart, fet que li ha valgut reconeixement internacional. Les seves creacions, amb un fort component autobiogràfic, s'exposen arreu del món, però l'únic lloc on s'ha vist encausat —en nou processos judicials per sis obres diferents— ha sigut a Espanya.

En el seu treball utilitza l’art com a instrument de denúncia. Les seves obres, sempre crítiques amb les religions i l’extrema dreta, han estat perseguides mitjançant amenaces i denúncies. 

Així i tot, defensa la importància i el deure de reincidència de l'artista i sempre s'ha declarat desobedient malgrat el risc d'entrar a la presó. En una ocasió va manifestar “prefereixo artistes a les presons que artistes callats al seu estudi”.

Edicions locals