Un pressupost de més de 104 milions per afrontar el cost energètic i de sous públics

És la xifra més alta dels darrers anys, tot i que els ingressos addicionals s'hauran de destinar a cobrir l'increment de despeses, en comptes de nous serveis o programes

Societat

El pressupost consolidat de l'Ajuntament de Granollers –que inclou el Museu i les societats municipals– per a 2023, és de més de 104 milions d'euros, el més alt del mandat –un 7,5% superior al d'enguany–. Malgrat això, és una proposta "de contenció en molts àmbits i serveis", reconeixia l'alcaldessa, Alba Barnusell.

El regidor d'Hisenda, Jordi Terrades, recordava que els recursos incorporats s'hauran de destinar a despeses sobrevingudes, arran l'increment de preus, especialment dels subministraments energètics (en 2 milions anuals), però també a l'increment de sous públics –tot i que destacava que la plantilla municipal pràcticament no creixerà el 2023, "només hi haurà tres nous professionals a l'àmbit de polítiques socials", apuntava. "El govern ha fet mans i mànigues per ajustar els números i no retallar serveis ni programes actuals", destacava el regidor.

El pressupost, doncs, augmenta en 6,5 milions els ingressos corrents, gràcies als 4 milions d'increment de transferències d'altres administracions, especialment de l'Estat, però també a l'ampliació del contracte programa de polítiques socials de la Generalitat; als 450.000 euros corresponents a l'augment de l'1,5% de l'IBI i els 122.000 de l'IAE; als 1,3 milions més de taxes i preus públics –especialment pel que fa a recollida i tractament d'escombraries–, i a un ingrés puntualde 345.000 euros gràcies a una reclamació de l'IVA feta a Hisenda –per l'adquisició de l'antiga planta baixa de l'edifici de l'antic Majestic–.

Pel que fa a les despeses, a banda dels costos energètics i als salaris, també hi pesen la renovació d'alguns contractes de manteniment –com la neteja d'espais verds en caps de setmana i festius–, i el creixement d'uns 900.000 euros de transferències corrents, amb 200.000 euros de més al Consorci de Residus per a la recollida selectiva, el dèficit del transport urbà, l'organització dels Special Olympics i més de 300.000 euros per cobrir el deute energètic del CNG.  També hi haurà un augment de la càrrega financera, aproximadament d'1,1 milions, arran la pujada d'interessos.

Sense participació de l'oposició 

Terrades reconeixia que no ha permès cap proposta de l'oposició en el pressupost ordinari "perquè ha estat molt difícil d'encaixar". Precisament, aquesta "manca de capacitat d'admetre noves mirades" era un dels aspectes que feia que ERC, a diferència de l'any passat, votés en contra. La portaveu d'ERC, Núria Maynou, també alertava que hi ha "elements estratègics que no s'acaben mai, com la consolidació de Roca Umbert i l'increment de verd urbà" i acusava el govern de presentar "uns pressupostos de continuïtat que no responen a la realitat del moment".

També el portaveu de Junts, Àlex Sastre, feina notar que, tot i ser el darrer pressupost de mandat, "no hi hem pogut incidir gens, i és possible que puguem gestionar-lo a partir de juny". Amb tot, per "corresponsabilitat en un moment complex", Junts s'hi abstenia.

Qui també hi votava en contra eren els dos regidors de Cs, contraris a l'increment de la pressió fiscal i convençut que n'hi havia prou en "ajustar partides" –deia Jorge Pavón–, i el regidor de Primàries, Joan Ricart, qui novament es queixava de manca de debat i denunciava que la majoria d'inversions eren per al sobrecost de les piscines i projectes del fons Next Generation. Terrades li retreia no haver fet cap suggeriment i Ricart li etzibava: "L’any passat ens va vetar presentar propostes perquè vam votar en contra de les ordenances fiscals. Entenc els missatges a la primera".

Endeutament i partides pendents del romanent

Per quadrar pressupostos, reconeixia Terrades, algunes partides vigents enguany ara no hi són. Amb tot, assegurava que aquestes despeses es vincularien al romanent de tresoreria positiu de l'exercici 2022, que es preveu aprovar al març. Segons el regidor socialista, s'hi inclouran, entre altres, els ajuts a empreses de suport a la contractació i partides de 60.000 euros per al sector cultural i creatiu, 40.000 per a beques escolars, 50.000 per a polítiques d'emergència social –més enllà del fons de contingència (que ha passat d'un milió a mig)–.

El romanent també serà important per afrontar inversions, especialment per cofinançar nous projectes subvencionats pels fons Next Generation –n'hi ha 17 presentats encara pendents de resolució–. Per ara, la inversió pressupostada estarà finançada per nou endeutament, tot i que s'hi vol destinar romanent de tresoreria. Amb tot, es preveu que el 2023 es tanqui amb un deute viu del 36%, encara molt per sota del màxim legal, però més de 10 milions per sobre del de 2021. Enguany el deute ha crescut 5 milions, ja que finalment no s'ha destinat romanent a reduir deute financer, "perquè demanar un crèdit era més barat que fer-ho el 2023. L'any vinent ens endeutarem en menor mesura".

 

Edicions locals