Toni Cumella, cabosanroque i Frau, units en una videoinstal·lació sonora

El festival Temporada Alta ha acollit el projecte, basat en un text de Mercè Rodoreda

Cultura

El ceramista, amb dues de les peces que ha creat
El ceramista, amb dues de les peces que ha creat | C. R.

En la present edició del festival Temporada Alta s’ha pogut veure al Teatre Municipal de Girona la videoinstal·lació musical Flors i viatges, concebuda per la companyia Cabosanroque inspirant-se en l'obra literària de Mercè Rodoreda i amb contribucions granollerines. Els treballs de cabosanroque –el duet Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro– sempre acostumen a moure’s en els límits dels formats escènics, en un territori entre les arts visuals i el so, i amb la música experimental com a eix vertebrador. De fet, ells mateixos es defineixen com a “artistes sonors”. En aquesta ocasió han creat un “bosc fantàstic” ple de flors com a marc d’una reflexió sobre la guerra i els seus efectes.

Per construir aquestes flors han recorregut a Toni Cumella. “Ens coneixíem, ens feia il·lusió col·laborar en algun projecte i aquesta ha sigut l'ocasió. Ens ho hem passat molt bé i, mútuament, esperem que no sigui l’última”, explica el ceramista.

Cumella ha ideat una trentena de tubs de gres de longituds variables i amb el cap obert i modelat a mà per evocar els pètals d’una flor. Això significa que no n’hi ha dos d’iguals. Uns estan esmaltats per l’interior i els altres per l’exterior. “Els colors són importants, hi ha un joc cromàtic. Hi ha taronges, grocs, vermells, sempre tons càlids”. Els tubs actuen, en realitat, com a instruments musicals afinats. Un sistema ocult fa que un compressor expulsi aire que fa vibrar unes llengüetes amagades a l’interior de cada tub, fent que cadascun emeti una nota diferent en funció de la seva mida. El conjunt actua de manera similar a la d’un orgue col·locat a terra. A més, quan sonen, cada tub s’il·lumina gràcies a un llum led.

Cumella es desfà en elogis cap a les capacitats d’aquesta parella de creadors –ella enginyera, ell arquitecte– establerts a Banyoles. “Són músics, arquitectes i físics, amb una tècnica molt complexa de l’espai, la llum i el so. Són molt bons i tenen una imaginació fantàstica”, rebla el ceramista.

A la instal·lació també si ha incorporat el treball fet per una altra parella, l’estudi Frau. Recerques Audiovisuals, integrat per la calderina Helena Pielias i el granollerí Vicenç Viaplana, que s’ha responsabilitzat dels elements videogràfica de Flors i viatges.

No és la primera vegada que Cumella fa conviure la música amb les seves peces. Ja ho va fer el 2016 en la decoració de la façana de l’hotel Ohla Eixample de Barcelona i el 2019 amb motiu de l’espectacle Els elements, amb l'Orquestra de Cambra de Granollers. En tots dos projectes també hi va tenir un paper actiu la robòtica. “Sortir dels cànons m’agrada”, confessa el ceramista. “A més, em serveix per sortir de l’arquitectura, que està vivint un període complicat perquè la construcció està en un moment dur”.

Flors i Viatges

Precedida per No em va fer Joan Brossa (2016) i Dimonis (2019), Flors i viatges tanca una trilogia d’instal·lacions immersives de cabosanroque que tenen en comú el fet d’abordar temes universals a partir de la interpretació lliure i contemporània de l’obra d’escriptors catalans.

En aquesta ocasió la parella s’ha inspirat en el llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda, publicat el 1980, quan l’escriptora va tornar a Catalunya després de trenta anys d’exili a França. A aquesta experiència viscuda hi han superposat els testimonis reals de dones i nens que van patir la Segona Guerra Mundial, recollits per l’escriptora i periodista bielorussa Svetlana Aleksiévitx, Premi Nobel de Literatura el 2015. També els testimonis enregistrats de refugiades ucraïneses a la província de Girona, incorporades a través de la projecció.

Amb tot plegat, han bastit una reflexió “al voltant de la guerra i les seves conseqüències des dels ulls de les dones i els infants, de com el trauma i el pas del temps manipulen la memòria, modificant l’experiència viscuda per acabar construint alguna cosa que s’acosta a la ficció”.

Els dos muntatges anteriors s’han vist a Granollers, fet pel qual Cumella creu que “seria lògic” que amb aquest tercer succeeixi el mateix, tot i que no hi ha res confirmat. Amb anterioritat, cabosanroque va estrenar a Roca Umbert la instal·lació interactiva Sous les violons, la plage! (2018), en el marc del festival Panoràmic.

Edicions locals