Montse Eras

La ciutat guanya tres carrers amb nom de dona, una passa per compensar la manca de paritat en el nomenclàtor de Granollers, que ara sumarà una vintena de noms de personatges femenins. "El nou reglament del nomenclàtor inclou que cal treballar en igualar en gènere el nomenclàtor de la ciutat", explica el regidor, Albert Camps, qui reconeix, però, "que s'està anant a poc a poc perquè tampoc hi ha tants vials nous. Quan hi ha una oportunitat, l'aprofitem", diu el regidor membre de la Comissió de Nomenclàtor, l'òrgan que ha proposat sis nous noms, la meitat dels quals dedicats a dones. La resta, seguint també el criteri del reglament, ha prioritzat mantenir el topònim històric vinculat als espais batejats.

Així, el desenvolupament del pla parcial del sector 125 –la zona situada entre la serra de Ponent, al sud del polígon Coll de la Manya i coneguda amb el nom d'Els Xops– ha permès batejar tres nous vials amb aquests criteris, així com mantenir en nom a la continuïtat del carrer Copèrnic. Als Xops, doncs, s'ha mantingut els topònims per als Camí de Parets i Camí de Can Ninou, però s'ha incorporat un nom de dona vinculada a l'àmbit científic –un altre criteri del reglament que s'aplica en cas de polígons industrials–. Es tracta de la catedràtica en Ciències Naturals i mestra Angeleta Ferrer Sensat, filla de la pedagoga Rosa M. Sensat i l'industrial David Ferrer.

També tindrà nom de dona el carrer de darrere el pavelló Congost, paral·lel a la via i que connecta amb Canovelles i la carretera de Caldes. En aquest cas, el nom triat ha estat el de la feminista pionera Clara Campoamor, tenint en compte que es commemora el 90è aniversari de les primeres eleccions a l'Estat en què van poder votar les dones, després que Campoamor fos la principal impulsora del sufragi femení i la seva inclusió a la Constitució republicana de 1931.

La tercera dona que s'ha inclòs en aquesta ampliació del nomenclàtor serà Antònia Roura, nomenada el 1998 filla predilecta adoptiva de Granollers, que va dedicar-se a la cura de les persones grans des de la seva jubilació i fins a la mort. El 1978, juntament amb mossèn Blai Rector de la parròquia de Sant Esteve va obrir la primera Llar Mare de Déu de Lourdes. El 1980, arran de la cessió d'una finca al carrer Nou, es va constituir la Fundació Privada Antònia Roura. El carrer amb el seu nom és un petit vial entre els carrers Agustina d'Aragó i Tetuan.

En record de l'aeròdrom de Ca l'Arnau

Un nou tram de carrer a continuació del Consorci de Residus del Vallès Oriental i paral·lel al Congost –limítrof amb el terme municipal de Montornès–, durà el nom de carrer de l'Aeròdrom de Ca l'Arnau, la instal·lació militar que es va establir a la zona en plena Guerra Civil. De fet, ocupava una de les terrasses al·luvials del riu i va ser aplanada l'any 1938. De llargada, mesurava més d'un quilòmetre, entre ca l'Arnau i el turó de les Tres Creus. L'amplada era la que hi ha entre la via del tren i el marge del riu Congost. Moltes persones de Montornès, Montmeló i Palou van haver de treballar en l'esplanació del camp. Tot sembla indicar que el juny de 1938 l'aeròdrom ja era operatiu. L'aeròdrom 329 -aquest era el nom oficial- va funcionar a ple rendiment com a camp d'entrenament dels pilots a la rereguarda. El 27 de gener de 1939 s'hi va enlairar el darrer avió, l'endemà que Barcelona caigués en mans de les tropes nacionals. Un cop acabada la guerra, el camp es va abandonar i els terrenys van tornar a mans dels antics propietaris. Des de llavors la gran plana ha esdevingut una zona industrial.