Ramon Torrents

Mig miler de persones va omplir divendres la Sala Nau B1 per deixar-se abraçar pel bonrotllisme vitalista, vivencial i (encara) sarcàstic de Pau Vallvé. Un concert que estrenava Buguenvíl·lies, tema que obria l'anterior àlbum d'estudi del músic barceloní, i que tancava a manera de catarsi kumbaià el tema Tots som molt millors, que repeteix en un in crescendo un mantra de dues estrofes: "Tot va molt millor si estem contents / tots estem contents si ens va millor". Fent valer aquesta cercle virtuós de pensament positiu, el Vallvé post-pandèmia aposta per exposar neguits generacionals, amors i desamors i trànsits vitals a ritme de samba i de descàrregues rock, amb destacat protagonisme de la percussió (la formació inclou dues bateries sobre l'escenari). Unes lletres amb voluntat propositiva per acompanyar la ràbia, queixa o denúncia d'escenaris alternatius: l'autogestió musical, tenir cura d'aquells que tenim al costat, odiar l'odi. I quan no n'hi ha, de remei, cap frustració: un somriure i a viure! D'aquí el títol del seu darrer treball, l'emoticona :)

Escortat per dos ex-La Iaia (Jordi Casadesús, al baix, teclat i samplers; i Jordi Torrents, Turre, a la bateria), i amb el complement d'Abril Saurí (també bateria) i de Júlia Martín (percussions, teclat i guitarra), els nous temes de Pau Vallvé transmeten energia quan cal, un sentit pràctic, irònic i joiós de la vida, i també balades introspectives que retraten les vicissituds d'una generació, o més d'una. Empeltat pel budisme zen, a Com troncs baixant pel riu veu la vida com un curs fluvial i la nostra existència particular com a un remolí que tard o d'hora es dissol per tornar a seguir el corrent. Deixar-nos endur no significa cedir i enfonsar-nos.

Vallvé ens parla serenament i amb sornegueria d'aquests remolins i de com sobreposar-nos-hi. Aquell etern perdedor ha transmutat en un optimista ben dissimulat que imagina que la millor fórmula per enfrontar-nos a les penalitats és amb una copa de catxaça a Copacabana. I a ritme de Carnaval de Rio anem desfilant pel riu de la vida. Perquè "tot va molt millor si estem contents" i no val a badar; com titulava el seu anterior disc, La vida és ara.