El Museu de Ciències Naturals de Granollers i el CREAF, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, han llançat una crida oberta per aconseguir que almenys 150 persones voluntàries formin part de la comunitat que farà el seguiment dels mamífers de Catalunya, per elaborar el primer Atles dels mamífers de Catalunya que promou l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat.

Aquestes persones voluntàries haurien de cobrir el màxim nombre de quadrats possibles, d’entre els que encara no s’han mostrejat, per obtenir una imatge cada cop més completa de la presència dels mamífers salvatges a Catalunya. Les zones que cal cobrir es troben majoritàriament al Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, la Catalunya central, Lleida, l’Alt Pirineu, Aran, l’Empordà o el Prepirineu central. 

Durant el 2022, un primer grup de voluntaris i voluntàries han conformat la comunitat que ha pilotat la primera fase de l’Atles i que ara vol créixer. La feina duta a terme ha permès provar i afinar les diverses metodologies que es fan servir per trobar o detectar la presència de mamífers a cada zona mostrejada. La feina detectivesca se centra a col·locar càmeres de parament fotogràfic, recórrer transsectes i apuntar els rastres i els animals que s’hi veuen, recollir pèls i excrements i gravar els ultrasons que fan els ratpenats. Les dades recollides després es traspassen a les persones coordinadores del projecte, que les reuneixen i les analitzen per treure’n conclusions. 

Les primeres dades (que recullen informació aproximadament del 20% del territori català) han permès començar a dibuixar les primeres traces del futur Atles dels mamífers. De moment, entre els de mida gran i mitjana, el senglar i la guineu són les espècies que més s’han detectat, seguides per la fagina, el teixó i el cabirol. La cabra salvatge, la llebre i el coipú (una espècie invasora) són les que menys han aparegut. Dels mamífers més petits, com ara els rosegadors i les musaranyes, els primers resultats encara són més preliminars, perquè el mètode per identificar-los passa per l’anàlisi de pèls al laboratori. El mateix passa amb els ratpenats perquè, tot i que les gravacions dels ultrasons que emeten ja estan fetes, encara cal analitzar la forma i la freqüència de la majoria de gravacions per identificar-los.