'Els prejudicis sobre els barris obrers venen de gent que no els ha trepitjat mai'

La directora de la pel·lícula 'Chavalas', Carol Rodríguez, va protagonitzar una xerrada del projecte 'Només d'anada'

Societat

La directora Carol Rodríguez, conversant amb el coordinador de Roca Umbert Albert Soler
La directora Carol Rodríguez, conversant amb el coordinador de Roca Umbert Albert Soler

Montse Eras

"El barri és casa, un refugi que m'ha donat la picaresca per fer les coses com les faig. Si hagués nascut a Gràcia seria una altra persona", diu la cornellanenca Carol Rodríguez, directora de la pel·lícula Chavalas, i que dimarts participava en un col·loqui sobre Barri i identitat organitzat en el marc del projecte sociocultural Només d'Anada, vinculat al pla de barris de Sota el Camí Ral, i conduït pel coordinador de Roca Umbert, Albert Soler.

Filla de mare castellana i pare granadí, Rodríguez va créixer a un barri obrer de Cornellà de Llobregat, "amb companys d'escola i institut que tenien la meva mateixa realitat social". "El descobriment de classe és quan surts del barri. A la universitat vaig veure les diferències que em feien sentir una estranya, com si hagués d'amargar el meu origen", explica la cineasta que ha retratat aquest viatge de "l'autoodi a l'orgull".

I és que per a Rodríguez els projectes artístics han estat la seva defensa. "Si em diuen que el meu barri és lleig, jo demostro que no. A Chavalas volia que es veiés amb els meus ulls, perquè és un barri que té bellesa". De fet, Rodríguez es confessa "farta dels prejudicis que venen des del privilegi, de persones que no han trepitjat mai aquests barris obrers" i que, sovint, el cinema i la literatura han contribuït a perpetuar. Per això, va voler relatar una història ambientada en un barri que parla d'amistat i és una comèdia, llunys dels clixés. Per fer-ho, a més, amb ulls de fotògrafa –de la protagonista– va comptar amb l'assessorament de la granollerina Lurdes R. Basolí.

En la segona pel·lícula que prepara Rodríguez vol seguir explorant el concepte d'identitat a través d'un grup d'adolescents racialitzats, amb un protagonista nascut a Barcelona però de pares del Marroc, que no se sent d'enlloc. "Tenim el repte que tothom se senti d'aquí i de tenir igualtat d'oportunitats", concloïa la cineasta.

La trobada finalitzava amb una xerrada amb els assistents, la majoria veïns del barri Sota el Camí Ral, que avançaven que el dia 26 de març han programat tres passis d'una visita guiada al barri, amb "històries dels 60 i 70, i coses de les quals ens sentim orgullosos". I és que totes les intervencions van coincidir amb la directora en reivindicar-se de barri obrer com a part de la identitat pròpia.

Edicions locals