Montse Eras

"El català no està de moda". Aquesta és una de les demolidores conclusions de la diagnosi sobre l'ús de la llengua catalana a Granollers que ha sortit de les sessions de treball del Pacte municipal per la Llengua, en què han participat 150 persones de diferents "procedències perquè el document tingui una mirada àmplia", explicava la regidora i directora del Centre de Normalització Lingüística de Granollers, Pietat Sanjuán, en l'acte al Museu en què s'ha presentat el pla d'acció que s'ha ideat per "tornar a prestigiar el català".

La presentació de les conclusions del Pacte ha anat a càrrec de quatre de les persones que han participat en les taules de debat: els estudiants, Fatou Dansoko i Joan Arnal; Gisela Comas, de l’àmbit econòmic i comercial, i de l’àmbit associatiu, Jaume Coll. Tots quatre han relatat la diagnosi de la percepció sobre la situació sociolingüística a Granollers. Pel que fa a la percepció de l’ús del català a Granollers, es detecta que el parlen més les persones grans que les joves, més al centre que als barris, i que en les interaccions i converses és molt fàcil canviar al castellà. Es constata també que el nombre de parlants de la llengua catalana ha disminuït notablement en els últims anys. "Hi ha gent molt estricta, que corregeix constantment. El català acaba no sent una llengua popular ni de carrer", lamentaven els ponents, els quals també alertaven dels prejudicis que fan que es canviï de llengua davant d'una persona d'origen estranger, "que generalment vol que se li parli en català per aprendre'l i sentir-se integrat".

A la diagnosi també s'alertava que a l'administració local el català no es parla en tots els àmbits, i s'apuntava que en els cursos de català per a adults es transmet una llengua massa formal. En l'àmbit associatiu l'ús del català també va a menys. "Parlen en castellà, encara que puguin fer l'entrenament en català", deien. El pacte conclou que en l'àmbit educatiu, especialment a secundària i batxillerat, és on "més s'ha d'incidir. Avui, no es pot ser popular si es parla català".

Per tot plegat, el Pacte proposa quatre eixos d’acció i diverses propostes. El primer eix és la presa de consciència lingüística sobre l’ús del català a tota la població, amb l'organització de sessions de sensibilització per a empreses, comerços, monitors i professorat d’instituts, famílies, infants i joves nouvinguts. També es preveuen sessions de sensibilització teatral o de continguts teatrals i campanyes de sensibilització de difusió del català a tots els mitjans de comunicació de Granollers.

Pel que fa a l'aprenentatge i ús en contextos informals, es vol impulsar el català com a llengua de carrer, amb el foment dels jocs tradicionals a escoles i instituts, la creació de tallers, l'organització de concursos i la creació de premis d’escriptura de lectura en català. "Pensem a crear un concurs de Paraulògic als instituts, oferir concerts gratuïts de música en català per adolescents, i fer un concurs de rap en català", detallaven.

El tercer eix és la promoció del català en els àmbits associatiu i socioeconòmic, per a la qual es preveu la creació de campanyes perquè les activitats es programin en català, organitzar activitats com grups de lectura, concursos, cinefòrum i d’altres, i habilitar espais als centres cívics com a llocs de trobada per practicar el català.

En l’àmbit socioeconòmic: organització de cursos de català o de formació bàsica; acompanyament lingüístic; campanyes per demanar que el català sigui un requisit laboral i que l’inici de les comunicacions sigui en català.

Finalment, pel que fa a l'impuls del coneixement del català des de l’administració, es proposa l'organització de cursos per a persones dels plans d’ocupació, actes de reconeixement a les persones nouvingudes que assoleixin un nivell de català, reforç de la comunicació en català, i l'augment de la programació cultural en català. També es proposa incrementar la difusió dels cursos de català per a adults del CPNL i organitzar classes de català per a les famílies nouvingudes, així com la creació d'un concurs lingüístic per a tota la ciutat.

El procés

La comissió per al Pacte Municipal per la Llengua, constituïda al setembre, està formada per un representant de cada partit polític amb representació a l’Ajuntament (PSC, ERC, Junts, Ciutadans i Primàries), els regidors d’Educació, Acollida, Promoció Econòmica i Joventut, un representant d’Òmnium Cultural, una tècnica de Normalització Lingüística del Servei de Català de Granollers (CPNL) i una tècnica LIC del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Durant el gener de 2023 s’han fet quatre taules de debat i una sessió final, amb la participació d’un centenar de persones de diversos sectors, amb l’objectiu que el català sigui la llengua de convivència de la ciutat, impulsar l’ús social del català en tots els àmbits i reconèixer i valorar la diversitat lingüística de la ciutat. A Granollers es parlen 102 llengües.

L'alcaldessa, Alba Barnusell, tancava l'acte de presentació del Pacte, tot destacant "la necessitat de l'ús de la llengua catalana, en el marc de la ciutat plural. Cal prestigiar de nou el català com a llengua d'acollida", deia.