“De les petites i mitjanes empreses que reben ciberatacs, el 60% acaba tancant”, alertava dilluns al Casino el pèrit judicial informàtic forense Bruno Pérez. “Estem en una ciberguerra global, i tothom, i especialment les empreses, estan molt exposades als ciberdelinqüents i els atacs informàtics”. Pérez, especialista en ciberseguretat, formador de cossos policials, ho explicava en una conversa amb l'advocat Ramon Font en una nova edició dels Debats del Casino. “Els atacants solen ser màfies molt ben organitzades que saben explotar molt bé les vulnerabilitats, com ha passat en el cas de l’Hospital Clínic”, explicava. “Són extorsionadors que, com hem vist, busquen dades privades per després vendre-les o demanar-ne un rescat”.

Per això, deia, “cal ser conscients d’on tenim les dades i del recorregut de vida d’aquestes dades”, tant si es tracta d’una empresa o organització com d’un particular. “Tots vivim permanentment connectats, tenim molts dispositius amb una pila de dades; com més informació tenim guardada, més informació té el món de nosaltres”, deia. “Hem de ser conscients que estem molt exposats i que algú pot agafar el control dels nostres dispositius”.

Per evitar vulnerabilitats del sistema, és a dir, forats de seguretat, és fonamental prendre mesures. Per exemple, deia Pérez, cal actualitzar sempre els dispositius de seguida, diversificar i enfortir les contrasenyes, renovar els antivirus, fer còpies de seguretat dels continguts i netejar les dades que no utilitzem. “No cal guardar els correus electrònics de fa 20 anys!”, alertava el ponent. També és important fer dobles verificacions, és a dir, “comprovar si els missatges o correus que rebem tenen sentit o no, anant a la font original”, o tapar les càmeres dels dispositius quan no es fan servir.

Pérez constatava que “estem en un món tecnològic, però ens basem en protocols insegurs”, i al capdavall, deia, es tracta d’actuar amb “seny i precaució”: “som nosaltres mateixos els que hem de vetllar per la nostra reputació digital i la nostra privacitat, i la de les persones que depenen de nosaltres”. En aquest sentit, explicava que hi ha tècniques molt senzilles per controlar els continguts als quals tenen accés els menors, configurant els codis del router. “Siguem responsables i no donem les culpes al sistema; i si no sabem com fer-ho, demanem ajuda a un professional”, afirmava. I concloïa: “Els adults som addictes; estem més connectats que ningú, i els nens imiten el que veuen a casa”. Per això, deia, “una bona opció és desconnectar-se de la xarxa per connectar-se a la vida”.