Primer de Maig: 125 anys de lluita

Secretari Comarcal de l'UGT del Vallès Oriental

Aquest Primer de Maig milions de treballadors ens manifestarem per reclamar: TREBALL DIGNE. I ho farem com ho varen fer un grup de treballadors, convocats per la UGT a Barcelona, ara fa 125 anys per primer cop a l’Estat Espanyol.  Treballadors que en el seu primer manifest reclamàvem entre altres coses; jornada de treball d’un màxim de 8 hores per als adults, la prohibició del treball pels menors de 14 anys, el descans interromput de 36 hores setmanals i la supressió de les agències de col·locació. Reivindicacions que, malauradament, després de més de sis anys de retallades indiscriminades a l’àmbit laboral i social tenen mes vigència que mai. Retallades que han provocat una situació d'emergència social.

Els governants han oblidat; que cap societat que es volguí definir com ha desenvolupada i democràtica; no pot condemnar a milers de persones a la precarietat absoluta. Han oblidat que la seva obligació es treballar per una societat desenvolupada i cohesionada i per contra; el que han aconseguit, amb les polítiques que han impulsat, es que un 40% dels aturats no rebi cap prestació, que la meitat dels aturats porti més de dos anys a l’atur; que sigui normal tenir un salari per sota del 800 euros, que la majoria de contractes que facin siguin a temps parcial i que molts treballadors no tinguin dret a tenir vacances ho que el 50% dels nostres joves no trobin feina, i que el simple fet de comprar el menjar diari per a moltes famílies sigui un repte inasumible.

Ens han fet anar cap a una societat on s’ha implantant una inseguretat que ens és venuda,  pels nostres governants i els seus amics de negocis,  com un signe de modernitat.

Això no es pot permetre. Hem de tornar a sortir al carrer, i tornar a lluitar com ho vàrem fer aquell Primer de Maig ara fa 125 anys. Ens hem de sentir hereus d’aquelles lluites,  perquè malauradament aquelles tornen a ser les nostres. Vivim moments en què les conquestes socials i laborals trontollen a mans d’un model econòmic que intenta fer‐nos retrocedir, que veu en la precarietat de la majoria el seu benefici.

Ens viem el Primer de Maig, a  Barcelona. Perquè volem i treballem per una societat amb més justícia social i igualtat.

Visca el Primer de Maig.

Visca la Classe Treballadora.

Edicions locals