El rigor de la premsa local

Periodista i professor del Departament de Comunicació de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya

El naixement d’una nova publicació sempre és una bona notícia. És una nova finestra a la realitat, un nou espai perquè els joves universitaris que acaben els graus de comunicació tinguin on continuar formant-se. La premsa de proximitat ha estat dels subsectors que millor ha aguantat el temporal. I, l’arribada de l’AraGranollers és una mostra de com des de comarques es continua apostant per projectes engrescadors, articulats des de la base. Emprendre en el sector de la comunicació no és fàcil, però és francament il·lusionant a causa de la repercussió social que té.

Els mitjans de proximitat són la mirada més neta a la realitat, sabent fermament que el periodista no treballa sobre el cànon de l’objectivitat, sinó sobre la subjectivitat honesta de cada persona. Cada periodista, individualment, representa una nova aproximació als fets sobre la base d’una praxis regulada deontològicament. La desgràcia de tot plegat és que, a vegades, els periodistes superem determinades línies vermelles en pro d’una informació engroguida que atrapi l’audiència, no per la seva qualitat i rigor, sinó pel seu morbo.

Des de la Universitat hem de defensar la bona praxi periodística, igualment com sempre hem definit la premsa de proximitat com “una escola de periodistes”. Precisament, és a la premsa local on el professional ha d’encarar-se amb les situacions més compromeses, quan els teus propis veïns són els protagonistes de les informacions, malauradament no sempre positives; és l’espai on t’adones que “de l’amic a la font d’informació” hi ha un pas, una petita línia fina; on cal ser honest per sobre de tot si no vols que les portes se’t tanquin a cada pas que fas pels carrers de la teva localitat.

Una premsa de proximitat de qualitat, i variada, enriqueix també, i clarament, l’Espai Català de Comunicació. Des de la Transició, aquesta premsa ha jugat un paper essencial en la configuració d’una cosmovisió pròpia als nostres pobles, ciutats i comarques. I, la diversitat de capçaleres ens ha permès estructurar visions polièdriques de la realitat social en benefici d’entendre una Catalunya més diversa, complexa. Per això, també cal felicitar-se de l’aparició d’un nou mitjà de comunicació. I que sigui per molts anys.

Edicions locals