Eleccions sindicals, la democràcia enganxada a terra

Secretari general de la unió intercomarcal de CCOO del Vallès Oriental - Maresme - Osona

CCOO Vallès Oriental – Maresme i Osona valorem molt positivament el període de concentració d’eleccions sindicals finalitzat el passat 31 de desembre. Fins a la passada setmana el Departament de Treball no havia facilitat les dades del període de concentració d’eleccions sindicals on es confirmava la previsió que havíem fet des del sindicat, i és que CCOO torna a ser el primer sindicat tant a Catalunya com al Vallès Oriental. L’aportació que la nostra organització ha fet a l’augment de la representació global del nostre sindicat a Catalunya ha estat del 16% del total.
 
Hem finalitzat un dels períodes de concentració electoral més dur pel context econòmic i social que viu el nostre país. El desmantellament d'empreses ha provocat una forta pèrdua de representació sindical, comptabilitzada en 429 representants menys, respecte al 2011, atesos els tancaments i ajustaments de les plantilles vallesanes.
 
En aquest context difícil, al llarg dels darrers 15 mesos hem escollit gairebé la meitat dels nostres delegats/des, CCOO hem tancat amb un total de 1.265 representants al Vallès Oriental enfront dels 1.008 de la UGT o els 148 de USO. Només tres sectors d’activitat no som primera força, a l’Agroalimentari on som segona força amb 2 delegats/des de diferència, sector sanitari on també som segona força amb 15 menys i l’educatiu amb 14 delegats/des menys. En total CCOO creix respecte al segon sindicat en 110 delegats/des mes que al període de concentració del 2011.
 
Creiem que la tasca de proximitat i el compromís amb el territori és el que ens ha ajudat a marcar la diferència i millorar resultats. Des de CCOO Vallès Oriental – Maresme i Osona restem satisfets de la feina feta, ja que millorem resultats a dues de les tres comarques on treballem, i mantenim la majoria a les tres comarques. Però per sobre de tot valorem positivament el miler i quart de persones que han tingut la valentia de presentar-se a les eleccions sindicals sota el paraigües de les CCOO.
 
Avui en dia fer treball comunitari, lluitar per tothom i no per un mateix, és un exercici de valentia inusitat. No en va, a priori, no obtens ni el reconeixement dels teus companys/es que alleugeridament i contents de no ser ells qui hagin de menjar-se “aquest marron”, et voten, o l’empresa que en compte de veure una forma de resolució de conflictes i de gestió moderna et veuen com una font de problemes.
 
A l’evident i habitual hem de sumar que assistim sorpresos a una campanya, sense precedents a la nostra democràcia, de la tasca que desenvolupem els sindicats, i fins i tot d’aquells mitjans i programes on se suposa que tindran un tracte més proper amb les causes que defensem. No en va, un programa de màxima audiència com Salvados ignorava, esperem que per manca de coneixement, tota la tasca que com CCOO hem desenvolupat contra les empreses que van fabricar productes amb amiant al nostre país.
 
L’escratxe, les accions col·lectives no són res nou, i és una alegria veure que nous moviments les fan servir, així ho hem fet els sindicalistes al llarg dels darrers 150 anys, així s’han aconseguit les vuit hores de treball, les vacances pagades o el dret a vaga, dret que avui qüestionen des del poder establert, amb més de 300 causes obertes amb demandes de presó per a sindicalistes, majoritàriament de les CCOO, per exercir el dret a vaga.
 
El passat divendres 416 delegats i delegades del Vallès Oriental es trobaven en una assemblea a l’IES Antoni Cumella de Granollers. D’elles i elles moltes persones que s’iniciaven en aquesta singladura de la representació dels companys i companyes a la feina. Delegats i delegades que ara formarem, assessorament i acompanyarem perquè facin la seva tasca amb les màximes garanties. A elles i ells els hi devem tot, perquè seran ells i elles qui lluitaran dia a dia per anivellar i millorar les nostres condicions de vida a la primera trinxera de la democràcia: l’empresa. I és que la millor política social, la millor política econòmica i la millor política de consum és aconseguir que els treballadors i treballadores tinguin feina, estable i ben pagada.
 
Com deia Bertol Brecht; hi ha persones que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que lluiten un any i són molt bons. N'hi ha que lluiten molts anys i són encara millors. Però n'hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles... i afegeixo, alguns són delegats i delegades de CCOO.
 

Edicions locals