Granollers - Roma - Perth

La publicació, fa pocs mesos, d’un llibre sobre la figura del bisbe Martin Griver (dit en anglès) a Austràlia ha donat noves claus interpretatives sobre la figura del segon bisbe catòlic de Perth, a l’Oest australià, i la seva contribució a l’articulació de la societat perthiana de la segona meitat del segle XIX. En realitat, monsenyor Martin Griver va ser un dia el marrec Martí, fill dels Grivé, de Granollers. Nascut el 1814, la seva família es dedicava a la pagesia i el mateix Martí va treballar la vinya a la plana granollerina. Amb 15 anys va ingressar al seminari, però arran del conflicte entre l’Església i els governs liberals per les mesures desamortitzadores i secularitzadores, no va poder ser ordenat fins els 33, temps que en Martí Grivé va emprar per convertir-se en metge (especialitzant-se com a cirurgià), llicenciant-se a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. La ment del jove Martí era prodigiosa: sembla que amb les poques classes de llatí que va rebre al seu Granollers natal ja va donar mostres del seu talent i capacitat d’estudi.

Grivé va servir com a sacerdot a l’església de Sant Esteve. Potser allà va rebre la visita d’en fra Josep Benet Serra, de Mataró. Aquest benedictí reclutava missioners per embarcar-se rumb a Austràlia, que aleshores era una de les principals colònies de l’Imperi britànic i que no assoliria la seva independència fins al 1901. La barrera de l’idioma i el fet de ser una colònia a les antípodes del nostre racó de món no va frenar en Martí a l’hora de decidir emprendre aquesta aventura. Es dirigí a la part més remota d’Austràlia, el seu gegantí Ponent, àrid i en gran part desèrtic. Actuava com a missioner i el seu treball com a cirurgià el feu famós entre les poblacions aborígens. L’autor del nou estudi, titulat Martin Griver – Unearthed (literalment, “Martí Grivé, desenterrat”), el jove Odhran O’Brien, sosté que “Grivé va ser un sacerdot inusual que era considerat  un cirurgià de gran reputació, per tant, un home de ciència i un home de Déu per a qui la justícia social al servei dels no privilegiats va ser una prioritat”.

Aviat, Martí Grivé va esdevenir l’home imprescindible per a John Brady, el bisbe de Perth, d’origen irlandès. Però el granollerí encara va tornar puntualment a Europa per assistir a Roma al Concili Vaticà I (1869-1870), que va durar deu mesos i que va aprovar la doctrina de la infal·libilitat papal. De tornada a Perth, el 1873 rep el nomenament com a bisbe d’aquesta diòcesi australiana. Avui el seu principal llegat és de tipus arquitectònic: la Catedral de la Immaculada Concepció de Perth, construïda sota els criteris i el gustos neomedievals tan característics de l’època: no gaires dècades més tard a Granollers construíem un nou edifici de l’ajuntament d’inspiració neogòtica. Durant el seu episcopat, que es perllongà fins la seva mort l’1 de novembre de 1886, es completà la segona i principal fase constructiva de la catedral, que acull al seu interior les despulles d’aquest granollerí prou reconegut a Perth però de memòria encara discreta a les antípodes australianes, el Vallès que el va veure néixer i créixer.

Edicions locals