Dins de la ciutat, el barri!

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

Vaig a plaça! És lloc de trobada i oci. Espai de paraula i cultura. Crit de solidaritat. Perquè la ciutat es fa al carrer i a foc lent. Sense pressa. El cotxe, lluny. El Granollers futur cal que neixi al voltant de la idea de barri on la plaça central hi segueixi tenint presència; amb rambles i passejos on la ciutadania hi faci parada i fonda. Més xerrar, més tocar-nos, més rialles. Menys despatxos. Tornar al carrer, amb la gent. Però no només passar-hi, caminar-hi, transitar-hi i prou. Em refereixo a aturar-nos, badar, fer tertúlia. Que la canalla corri i cridi. A les places!, bon projecte que cal reivindicar. Recuperem, doncs, la plaça com a zona de socialisme primari, com a lloc de construcció d’una idea de benestar col·lectiu mitjançant el diàleg.

La ciutat morta en forma de solar abandonat o espai físic inutilitzat. Camps i edificis buits, antics, maldestres i rònecs. Cauen a trossos, s’esborra el passat. Aturem la destrucció d’una ciutat (l’oblit) i unes formes de vida. A l’ajuntament -feixuc pel pes de tants anys- li costa reaccionar i ser creatiu. No pot, no vol, no en sap. Un PSC que se’n va, que marxa, que ha tirat la tovallola. Prenem la paraula i pensem entre tots i totes què fer amb aquests metres quadrats de terreny que podríem convertir en il·lusions. Horts urbans i tantes coses a fer, llocs per recordar… El boom immobiliari ja és història –per sort!-, ara la gent vol somriures i no hipoteques. Imaginar no és delicte.

El riu i l’entorn que envolta la vila. Volem límits verds de pins, matolls i blat. Ciutat mitjana italiana, forever. I un riu ple d’herbes, llúdrigues i ratpenats. La frontera de l’imperi és marcada amb roselles i margarites. La nostra muralla avui és Palou; defensem-la! Els poetes han de tornar a cantar. El corredor natural que ressegueix la nostra hidrografia (la gran obra que cal conservar pels segles dels segles, Amen!) i la necessitat vital de deixar enrere la ciutat del fum per convertir-nos en la ciutat dels colors de la cultura i l’esperança. Ni volem el 4rt cinturó, ni volem aquest PDU del Circuit. El que volem és fraternitat, treball digne, tecnologia, futur i molts arbres, molts.

El parc Torras Villà com a eix central verd (els amics d’ERC-Granollers fa temps que ho diem i ho escrivim). Verdor, natura, silenci i tranquil·litat. Recuperar un estil de vida de províncies, de ruralia, de passat romà que ens lliga a la terra. Alhora, cultura: reviscolar l’espai del mig del Parc (aquelles grades antigues i incòmodes) i fer-hi una zona escènica potent, un teatre a l’aire lliure (i pensar que en termes culturals vam ser i vam fer tant i tant. Quico Sala, In Memoriam). Tornar a inventar, doncs. Passeres a la via del tren (el nostre mur de Berlín) per a recosir est i oest. Un passeig, una caminada verda des de Palou fins a Bellavista tot xino-xano pel costat de la via, què? Com ho veieu?… Insisteixo; imaginar, inventar, pensar amb el cor i entre tots i totes… Allò que el PSC no fa, vaja.

I tantes coses més.

Edicions locals