Som els altres (Trilogia de la il·lusió contra l'ordre I)

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

Alguns van estudiar història, educació social o humanitats. N’hi hagué que van optar per la filosofia, la geografia, el treball social o (Déu me’n guard!)... Belles arts!! (il·lusos ells i elles). Els més intrèpids van atrevir-se amb la gestió cultural, fins i tot. Els veritables herois, però, van estudiar a l’ESMUC: música, cant, trompeta, ritme i coses així (somiatruites tots). I aquells a qui caldria fer un homenatge sincer van intentar entrar a l’Institut del Teatre per a declamar Shakespeare. Molts i moltes escriuen i intenten fer periodisme; la cosa més vilipendiada que queda a la universitat avui en dia.

A COU, a BUP o al batxillerat que tocava (ESO rules) van fer lletres o aquella cosa tant còmica que es feia dir: lletres mixtes. Una mena de menage a troi entre el David de Miquel Angel, la revolució francesa i les matemàtiques fàcils (o sigui, l’estadística). Eren gent més aviat creativa. Volien entendre i veure món, explorar-lo, copsar el cel blau d’un matí de diumenge d’hivern després d’haver tastat una nit salvatge d’estiu.

En fi, volien ritme. Diuen les males llengües que uns pocs van intentar copiar als grans mestres de l’antiguitat, i feren servir la poesia per explicar els seus mals i els seus goigs. Les velles del lloc, però, quan senten aquesta mena d’històries encara avui es santifiquen, imploren a Déu i acoten el cap en senyal de temor.

Tots plegats, representants eterns de la cultura, els somriures, l’absenta i el rock’n’roll... Hostatges del wild side of life.

Però, allà al davant; altius, seriosos, repentinats i burletes hi havia els físics, els biòlegs i els aprenents de bruixot (els matemàtics, vull dir). I capitanejant els exèrcits temibles de Mordor... els enginyers! ‘’Què estudia el teu fill? Filologia. A bé, gràcies! Adéu’’. ‘’Què estudia el teu fill? Enginyeria electrònica. Ah sí? La meva filla és soltera i fa uns macarrons esplèndids’’. Gent cínica, gent terrible, gent que llegia fórmules i no poemes, gent que es perdia en tertúlies llarguíssimes sobre la conjectura de Poincaré o l’àlgebra lineal.

Els altres, però; els bons. Somiadors, potser. Van fugir de la ciència, dels nombres, d’allò sistemàtic i ordenat. Van esmunyir-se per camins passionals, irracionals, curiosos. Fronteres entre l’home i la natura, Déu, la mort, l’amor... cigars, vi i sexe com a resum.

Lirisme contra realitat, èpica contra l’statu quo, esperança contra la matemàtica el·lipsoïdal, la física quàntica i altres bestieses. El món s’explica en vers, no amb números. Carallots!

I així és com hem arribat a la dictadura dels codis binaris actual. Vivim el capitalisme de la xifra, en què Bill Gates i Mark Zuckerberg juguen a daus amb el nostre esdevenir. Amb tot, l’humanisme i l’emoció han perdut la partida i naveguem sols en un mar de tempestes. Que Déu hi faci més que nosaltres!

Edicions locals