No vull que em diguin que he de ser feliç

Artista granollerí

El nostre deure intel·lectual és parlar del pitjor. Per prevenir-ho. Umberto Eco (entrevista, 1993)

Ara ve Nadal i no matarem el gall, i a la tieta Pepa no li donarem cap tall, ni matarem el porc; ara ve Nadal i jo no menjaré torrons, ni cantaré cançons. Ara ve Nadal, i seran uns dies molt tristos, potser els més tristos des de fa molts anys. Ara ve Nadal i les grans corporacions comercials ens vendran la felicitat. Anirem pels carrers de la ciutat, il·luminats especialment per aquestes dates i veurem per a tot arreu missatges de bon Nadal, felices festes, bon any, etc.

Veurem gent coneguda i desconeguda que ens desitjaran bon Nadal! Veurem gent comprant sense diners desmesuradament perquè són festes que ens manen consumir per obtenir la felicitat. Veurem gent menjant amb els companys de la feina, amb els amics, amb els familiars, durant totes les festes i celebrant no saben què, enganxats al mòbil i mentre endrapen enviaran missatges per WhatsApp en els quals explicaran als destinataris com són de feliços. Quan arribin a casa es connectaran a Facebook i penjaran fotos dels restaurants on han anat i fotos de taules ben parades amb plats ben condimentats i després vindran les selfies, i també missatges curts per Twitter (It's what's happening) en què desitjaran felicitat a tot déu, i després, finalment, en acabar l'any 2016, a les 12 en punt de la nit, després dels 12 grans de raïm vindrà l'èxtasi, l'orgasmòbil, quan gairebé tothom enviarà el missatge: feliç-any-nou! (amb les emoticones corresponents) als 300 amics que té gravats al mòbil, i Movistar, Vodafone, Ono, Orange… facturaran milions i milions d'euros gràcies a les xorrades dels seus clients. Quines festes més tristes!

I als no-llocs, on hi han els refugiats oblidats per una societat egoista la vida serà totalment diferent. On són els refugiats? Que faran aquestes festes els refugiats? El passat dia 5 de novembre, a Barcelona, el lingüista i activista nord-americà Noam Chomsky va advertir que la "crisi dels refugiats és la crisi moral d'Occident"; també va criticar amb duresa les polítiques occidentals respecte a la immigració i l'acolliment de refugiats, i va carregar contra la política europea d'acolliment. Chomsky va denunciar l'actitud d'Europa, que va titllar d'"hipòcrita". "Pressiona Turquia perquè aculli més refugiats, de manera que aquests no s'acostin a les seves fronteres". I mentre, a la nostra mar mediterrània milers de persones han mort. Què fer? Què fem? Em consta que Granollers es va declarar ciutat d'acollida als refugiats el dia 2 de setembre del 2015. Però no sé quants refugiats hem acollit. Què fan, on són, com viuen.

Jo he decidit col·laborar amb Proactiva Open Arms (www.proactivaopenarms.org). És una organització no governamental de Badalona la principal missió de la qual és rescatar del mar als refugiats que arriben a Europa fugint de conflictes bèl·lics, persecució o pobresa.

No mataré el gall, ni mataré el porc, ni menjaré torrons, ni cantaré cançons (nadalenques), però tot el que tenia previst gastar per ser feliç ho donaré als de Badalona. Reflexioneu i feu vosaltres el mateix. Us trobareu millor i els refugiats us ho agrairan.
(Where are you going? And are you going anywhere? Patti Smith, Amerigo 2012. Banga CD)
 

Edicions locals