Shakespeare, el millor escriptor del món… o un mentider?

L'opinió dels lectors

Es diu que si Shakespeare visqués avui dia, seria el guionista de sèries com Joc de Trons, House of Cards, de les pel·lícules de més èxit, les que piquen l’ullet constantment a detalls dels arguments de les obres de l’autor. Només això ja ens dóna la mesura de la seva contemporaneïtat. I és perquè escrivia sobre sentiments, emocions, passions... que hi eren fa 400 anys, hi són i hi seran sempre.

Encara som dins l’any Shakespeare. Aquest any, 2016, s’han complert 400 anys de la seva mort. L’autor anglès, per cert, el menys anglès dels autors anglesos, té una biografia ben nebulosa “com la boira que cobria els carrers de Londres a l’època”, diu Rosa Serra, presidenta de l’Aula AGEVO en un comentari al blog de l’entitat, arran d’una conferència sobre Shakespeare.

De la seva vida només podem estar segurs del que està documentat: naixement a Stratford, casament, naixement dels tres fills, compra d’immobles, no pagament d’impostos, mort del fill, alguna carta i la data de l’enterrament: 25 d’abril, al mateix Stratford. l enmig, tantes suposicions i conjectures com hom pugui imaginar.

Després de la Bíblia, les obres de Shakespeare han estat les més traduïdes als idiomes que tenen llengua escrita. No obstant això, també és l’autor més controvertit. Professors de renom de literatura anglesa, com Harold Bloom que, si algú li pregunta: ”Per què tant Shakespeare?” Respon: “Doncs qui, si no ell?", fins a James Saphiro que ha escrit un llibre titulat Qui va escriure Shakespeare? És a dir, qui en va escriure l’obra?

Se l’ha acusat de fer anacronismes, de plagiar companys escriptors i, per tant, de no ser original. Sí que prenia idees d’altres, però les reescrivia i envoltava els personatges d’una tal força i poesia, que millorava l’original. I tothom tenia veu pròpia en les seves obres: homes, dones, criats, senyors, poble i governants, soldats. Escrivia per a tothom. I agradava a tothom. Es va convertir en el bard de moda, protegit fins i tot pels monarques anglesos i per un parell de nobles –que podrien, ho diuen alguns crítics, haver estat els autors de l’obra de Shakespeare-. Més suposicions.

Va crear neologismes –molts encara s’usen– va escriure diàlegs amb gràcia, mordacitat i enginy, sobretot en les comèdies. I en les tragèdies, inspirades en fets històrics, no va estalviar morts espectaculars, escenes sagnants, i fins i tot, escenes d’extrema crueltat. I passava de la comèdia al drama, i fins i tot dramatitzava la natura.

S’acaba l’any Shakespeare, però Hamlet seguirà dubtant, Romeu i Julieta se seguiran estimant, Macbeth continuarà escoltant les bruixes. I això serà a l’òpera, al teatre, al cinema, i en les excel·lents traduccions al català de les biblioteques.  
 

Edicions locals