Les pensions a debat

L'opinió dels lectors

A Espanya mai s'havia parlat tant de les pensions com s'ha parlat i escrit durant l'any 2016. Això no deixa de sorprendre, quan el Sistema Públic de Pensions ha patit en els últims cinc anys dues reformes tremendes (va per una tercera) que haurien de donar-li estabilitat, però que, en opinió de la Marea Pensionista, abocaran les pensions públiques a un poder adquisitiu de mera supervivència per als nostres pensionistes en el termini de 10 a 15 anys.

Especial atenció mereix, per part nostra, la nul·la activitat sindical durant aquesta llarga "crisi-estafa", en una matèria que afecta actualment i de manera directa 9 milions de persones, i indirectament a més d'1 milió de famílies, que necessiten per viure les pensions dels seus pares i avis, però que sobretot afectarà, en el mitjà termini i d'una forma gravíssima, les generacions futures.

Igualment, val la pena ressaltar la inoperativitat per part de l'oposició política al Congrés dels Diputats, l'única acció de la qual en contra d'aquestes reformes de les pensions es va limitar al plantejament d'un recurs d'inconstitucionalitat per la congelació d’aquestes pensions l'any 2012, recurs del qual ni tan sols van gosar opinar davant d'una sentència contrària al seu recurs per part de l'alt tribunal, sentència que va tenir quatre vots en contra dignes de rellegir amb atenció. També cal dir que la sentència no va tenir la mateixa consideració i resultats, al plantejar-se el tema davant els Tribunals Constitucionals d'altres països europeus.

Sorprèn la manca d’un debat social i imparcial en un tema de tanta importància, en el que la immensa majoria dels mitjans de comunicació s'han bolcat a reproduir una sola opinió: la d'economistes que no admeten més que mesures restrictives de la despesa, sense avaluar altres possibles solucions, tractant que s'implementi un sistema on es limitin permanentment els ingressos, i que aquests es reparteixin sense tenir en compte les necessitats socials de la gent gran. Això sol ja ens sembla una absoluta falta d'ètica i de respecte feta a aquestes generacions de pensionistes que, amb el seu esforç i sacrifici, han contribuït de manera determinant als èxits de la societat que gaudim. Però és que a més, l'Estat està menyspreant de manera escandalosa la seguretat jurídica deguda a aquestes generacions, de les que al seu dia recollia les aportacions mitjançant un seguiment rigorós de les seves cotitzacions. Tot indueix a pensar que, darrere d’aquesta conducta hi ha un interès desmesurat per privatitzar les pensions públiques i lliurar-les a la banca.

Però el que més ens sorprèn, com a moviment social que defensa les pensions públiques, és la incapacitat o nul interès dels nostres representants polítics d’abordar un problema que implicaria un debat social seriós i rigorós, però que ells el limiten a l'esperança de vida dels ciutadans i als pocs treballadors que cotitzen actualment per pensionista. Només els falta afegir que ens hem de morir just el dia de la nostra jubilació per fer viable el sistema.

Segons l'opinió de la Marea Pensionista, i de la Coordinadora Estatal de la qual formem part, cal un debat que abordi temes com, la despesa social en termes del PIB, amb paràmetres dels països del nostre entorn europeu (actualment ens separen tres o més punts de PIB). El mateix debat serviria per la despesa en pensions, on la diferència és encara més gran en termes de PIB. Aquestes dades han estat reconeguts per tots els organismes oficials i oficiosos.

Però és que, a més, no ens podem permetre de cap manera que, mentre ens diuen de manera insistent que les pensions públiques estan en perill, es mantinguin desgravacions fiscals a les pensions privades, o tarifes planes a les empreses, o mantinguem topats els límits de cotització per a les rendes de més de 3.600 euros, o que siguin les cotitzacions socials les que paguin la despesa administrativa de la Seguretat Social…

En realitat, el fons del problema rau en què aquest país abordi, d'una vegada per totes, una reforma fiscal en profunditat que carregui les bases impositives en els que més tenen, que abordi un repartiment de la productivitat, que posi límit a l'evasió fiscal i al frau fiscal, i, per acabar, que es comenci a pensar que fer davant la creixent robotització de les empreses i la revolució de les noves tecnologies (anomenada 4.0) on ja es veu que s’eliminaran milions de llocs de treball.

Aquest és el debat que demanem des de la Marea Pensionista, i aquest és el que portarem al carrer, amb la col·laboració o no dels mitjans de comunicació.

Eugeni Fernàndez i Raúl Vélez
Marea Pensionista


 

Edicions locals