Garrell / Benito / Clot in memoriam

Artista granollerí

En art, l'emoció rau en la mateixa consumació de l'acte artístic i correspon al receptor. Jorge Wagensberg
 
Garrell (1916-2000). Aquest vespre, a les 8, el Museu de Granollers ens convida a la inauguració de l'exposició Amador Garrell i Soto: El món a través de Granollers. Gran esdeveniment cultural a la nostra ciutat. Tinc molts bons records de l'Amador Garrell. De petit el veia perquè venia a casa sovint a xerrar amb el meu pare. La meva mare al cap d'una estona els feia fora perquè tots dos, grans fumadors, deixaven la casa empastifada de fum. L'Amador perquè fumava amb pipa, i el meu pare, Rumbo, tabac negre. Aleshores, sortien a la plaça i seguien, dempeus, xerrant i fumant. El meu pare em va inscriure a les classes de dibuix que feia en Garrell a l'Acadèmia Cots.

M'agradava anar-hi, un cop a la setmana, tot i que a mi no m'agradava dibuixar, però sí, escoltar tot el que deia. De fet, no fèiem classe de dibuix, perquè a l'Amador tampoc li agradava fer classes, però sí que li encantava xerrar. I aleshores xerrava tota l'estona, fins que ens deia: són les vuit (del vespre), aneu a casa i dibuixeu si us ve de gust. I així cada setmana. No vaig aprendre a dibuixar, però sí altres coses. L'Amador Garrell era molt bona persona i el meu pare, quan va morir, es va entristir molt. Tots dos eren de l'any 1916. Tenim molts dibuixos d'ell i sovint me'ls miro. Són un gran record per a mi. Ara el Museu ens informa que “aquesta mostra forma part de la celebració del Centenari Amador Garrell i Soto”. Doncs, celebrem-ho!
 
Benito (1951-2008). Fa dies, en aquestes mateixes pàgines, Paco Monja ens informava que El Parc de Ponent acollirà una obra pòstuma de Jordi Benito. L'artista va deixar com a llegat un projecte, en què el llac era protagonista”. Més informació sobre aquest tema, la podeu llegir a l'edició digital de l'AraGranollers. Si em permeteu, donaré la meva opinió. Com a amic del Jordi Benito vaig viure molt de prop la idea, després la producció i finalment la inauguració, el febrer de 1994, a la Galeria Taché de Barcelona dels 15 blocs de granit. Ara l'artista no hi és, per tant no sabem què diria ell sobre la conveniència o no de fer la instal·lació al Parc de Ponent. De ben segur, Jordi Benito canviaria d'opinió en veure, actualment, l'estat del llac. Jo segueixo pensant que, probablement, les peces seran ”abandonades” al bell mig d'un llac estrany i mai més ningú no ho recordarà. Benito segurament canviaria d'opinió. Sovint ho feia. Era una artista imprevisible, i molt radical. Aquest projecte va començar abans de l'any 1994. Després de la Taché es va dir que podria anar al vestíbul de l'Auditori de Barcelona. També es parlà com a paviment del carrer Rauric de Barcelona i finalment Benito va decidir que anés a l'estany del Parc de Ponent on haurien de surar. Ara ja som a l'any 2017, han passat molts anys i han passat moltes coses. Però, encara, no s'ha fet res. Per què?
 
 
Clot (1956-2016). Dilluns , El 9 Nou va publicar a primera pàgina i com a notícia rellevant: El llegat de Manel Clot, al Macba i a una biblioteca especialitzada de Vic. La família Clot va decidir, fent realitat una de les voluntats de Manel Clot.
De fet, en Manel m'havia comentat que volia deixar tot el seu llegat al MACBA perquè considerava que era el lloc idoni per preservar els seus escrits i documentació de les exposicions que havia comissariat, i així donar la possibilitat que es pogués consultar. La donació, de tots els seus llibres d'art, catàlegs i revistes especialitzades, que han fet a la Biblioteca Daniel Giralt-Miracle em sembla molt interessant perquè és una biblioteca especialitzada en art, disseny i arquitectura, i quedarà tot catalogat a disposició de tothom que vulgui fer consultes. Els darrers anys, abans de la seva sobtada mort, en Manel va col·laborar en projectes meus i vam tenir una relació molt estreta. Era molt culte i molt llegit, i sovint parlàvem sobre art i Granollers. El preocupava l'estat de la cultura a la nostra ciutat. Sovint em deia: “A Granollers la cultura l'han fet (els polítics) invisible, tan sols els edificis/equipaments són visibles". La seva darrera xerrada pública la va fer, el 31 de gener del 2016, al Museu de Granollers. Recordo que va acabar amb una cita de Jean-Luc Godard: "La memòria és l'únic paradís del qual no podem ser expulsats. El record és l'únic infern al qual som condemnats tot i ser innocents".
 

Edicions locals