Dos a un contra la mort (Reflexions pessimistes entorn la superpoblació)

Artista granollerí

El món va començar
sense l’ésser humà
i acabarà sense ell

Claude Lévi-Strauss.  Tristos tròpics, 1955
 
Amb el temps de llegir aquesta frase a una velocitat normal, en tot el món han nascut onze criatures. Al mateix temps han mort cinc persones. La diferència de sis vides de més a favor, és un salt mortal de la humanitat vers el més gran perill que des dels seus orígens ha temut: la superpoblació.

Cada segon, la població del món aproximadament augmenta en dos nous éssers humans, cada hora l'augment de la població és d'un vuit mil. D'avui en un any, el planeta haurà augmentat la població en 70 milions més.

La humanitat ha necessitat milers d'anys per arribar als 3.500 milions d'habitants, solament, però fan falta 30 anys per doblar aquesta xifra: o sigui, arribar als 7.000 milions.

La humanitat, més que créixer, esclata. Solament a la segona meitat del present segle, la població del món es quadruplicarà respecte al nombre d'habitants de la primera meitat.

L'astrònom Heinrich Siedentopf, especulant sobre els 5.000 milions d'anys que s'atribueixen a l'univers, per donar una idea de l'esclatada de la humanitat respecte al temps de l'univers abans mencionat ho compara amb el transcurs d'un any:
Pel gener: una bola de gas es va partir en milions de fragments, un dels quals era el nostre sistema solar.
Pel febrer: es varen formar els planetes, un d'ells el nostre.
Per l'abril: es varen separar terra i mar, i en algun lloc, a l'estiu, va néixer la vida.
Pel novembre: es va cobrir de vegetació la terra. A l'última setmana de l'any apareixien els saures que es varen extingir per Nadal. Solament va ser a la nit de Sant Silvestre, vers les onze, que trobem l'home de Pequín, deu minuts abans de mitjanit surt l'home de Neandertal. I allò que nosaltres classifiquem com a història, omple mig minut de darrer minut abans de l'any nou, en què en aquest fragment de temps la població humana es triplica....
Després, dels deu primers segons d'any nou, cada home disposarà d'un pam de terra per viure. (Serà cap a l'any 3560).

Tot això que ara heu llegit es va publicar a la revista Der Spiegel el setembre de l'any 1969. Actualment, segons les estimacions de les Nacions Unides, la població mundial va arribar a 5.300 milions l'any 1990 i augmenta cada any més de 90 milions de persones. L'índex de creixement actual (dades del 2002) anual està en 1,7%. L'any 1970 es va arribar al màxim, situat en 2,0%. La població mundial estimada per l'Oficina del Cens dels Estats Units és de 7.400 milions d'habitants (agost del 2016).

I per acabar, avui estic molt pessimista, una cita del dramaturg francés B.-M. Koltès: "(...) No hi ha res a dir. Cal deixar d'ensenyar els mots. S'han de tancar les escoles i ampliar els cementiris. En qualsevol cas, un any, cent anys, tant se val; ... Més aviat o més d'hora hem de morir, tots. I això, fa cantar els ocells, això fa riure els ocells".

El proper article us prometo que serà d'un optimisme eufòric perquè us parlaré de la primavera, els arbres de Granollers, de Roca Umbert complex, els pardals de la riera, l'adoberia i el gran centre i, si em queda espai, de Bob Dylan.
 

Edicions locals