Llegir, per què?

Artista granollerí

Per a què serveix llegir? Resumim-ho: per seguir un rastre, per saber què pensen els déus, per ensinistrar animals, per quan els àngels ens abandonen, per no obeir els mandarins, perquè no ens esclavitzin, per viatjar en el temps, per emmirallar-nos, per alimentar-nos, per plaer, per ser rodons, ens ho explica molt bé l'escriptor Vicenç Pagès Jordà.

Jo, quan no sé què fer, em perdo per les llibreries. És un espai on m'agrada remenar llibres i llegir moltes vegades el principi d'una novel·la, o petits fragments de poesia. I sovint tinc la sensació d'estar sol perquè m'envaeix un estat d'aïllament i silenci. És com estar en un temple. Suposo que és la mateixa sensació que tenen els catòlics quan van a fer les pregàries. És per això que per la festa gran del llibre, la festa que belluga tanta gent per comprar un llibre i una rosa, un dia que fa goig perquè tothom surt al carrer i compra llibres, jo no en compro cap.

Això sí, la resta de l'any sovintejo les llibreries i compro llibres. Però, la diada de Sant Jordi me'n vaig a caminar o en bicicleta a gaudir del paisatge d'aquest meravellós paisatge primaveral que em captiva, i que l'amic fotògraf Pere Cornellas captura també dia a dia. Com el Vallès no hi ha res. La zona de Marata, Corró d'Amunt, Samalús i Cardedeu és, probablement, un dels millors llocs per gaudir de paisatge i natura a tocar de casa. En podem dir: natura de proximitat, ara que agrada tant la paraula de proximitat o de quilòmetre zero.

Jo us proposo, amics lectors, que ho proveu. És una experiència única. Us sentireu millor i gaudireu de flors, camps, turons, muntanyes, arbres, boscos, camins, etc. en un petit radi de deu quilòmetres. També podeu portar un llibre de butxaca i llegir sota un arbre. Podeu anar acompanyats i xerrar mentre camineu, però jo us recomano fer-ho sols i escoltar el cant dels ocells. Meravellós. Repeteixo, ho tenim a prop i va molt bé per a la salut.

Cada any, per Sant Jordi em vénen ganes d'escriure una novel·la. Fa anys que hi penso i tinc moltes pàgines escrites però no m'agraden gaire. Em costa molt escriure i sempre penso sobre què puc escriure, o quin tema pot interessar al lector. I aleshores em ve a la memòria Baudelaire que va dir: "Faré una novel·la, jo, que posarà en escena un malvat, assassí, lladre, piròman i corsari, i que acabarà amb aquesta frase: I a l'ombra dels arbres que he plantat, envoltat d'una família que em venera, de criatures que em fan moixaines i d'una dona que m'adora, gaudeixo en pau del fruit de tots els meus crims". Genial Baudelaire. Tinc a la tauleta de nit, des de fa molts d'anys, Les Flors del Mal de Charles Baudelaire, edició bilingüe i completa a cura del professor Jordi Llovet. La lectura de Les flors del mal, clau de volta de la literatura universal i fonament de la poesia moderna, és una experiència absorbent i trasbalsadora. Cap altre llibre de versos no ha exercit una fascinació més gran ni una influència més decisiva en l'orientació històrica de la poesia. La nova sensibilitat i les ambivalències de l'home en la societat urbana dels temps moderns tenen en Les flors del mal el seu rèflex més poderós.
 
Així doncs podeu celebrar Sant Jordi tot passejant pel Vallès, llegint, no cal Baudelaire però llegiu cada dia i tot l'any. I compreu llibres tot l'any. Els llibreters ho agrairan i la vostra ànima també.

I per acabar us recomano un llibre excepcional que acaba de sortir: L'eclipsi de Georges Perec, en versió i traducció d'Adrià Pujol Cruells. L'eclipsi és un thriller en forma de joc lingüístic en què Georges Perec juga amb dues desaparicions: la d'un personatge central de la història, Toni Vokl, i la de lletra A, absent en les més de 70.000 paraules del text. Un llibre insòlit i una traducció excel·lent per la seva dificultat en passar el text original francès al català sense la lletra A en cap paraula al llarg de 279 pàgines que te la novel.la.

Edicions locals