Encara no és tard

Artista granollerí

Llegeixo un llibre esfereïdor: Encara no és tard. Claus per entendre i aturar el canvi climàtic (Edicions Bromera, 2017). L'ha escrit Andreu Escrivà (Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016 de la Universitat de València). Ens parla de les causes i conseqüències de l'escalfament global des de la ciència, la cultura, la psicologia, la cuina i, a vegades, amb sentit de l'humor. Fuig dels catastrofismes i de les possibles solucions, i ens deixa clar que el canvi climàtic no l'hem de tractar com una solució a problema ambiental, sinó com a repte de la civilització. Tenim unes perspectives esgarrifoses en alguns moments, però hem d'intentar transformar la societat de forma beneficiosa.

Salvar el planeta no va de retornar les ampolles de plàstic, ni el canvi climàtic és un problema de la capa d'ozó o dels ossos polar. Ens repeteix que hi ha un gran repte, i que amb la retirada dels Estats Units de l'Acord de París, caldrà un gran diàleg. Un gran diàleg i creure que si París no és suficient, hem de millorar-lo, però no rebutjar-lo. Si complíssim i milloréssim les mesures de París, faríem drecera, perquè proposa la descarbonització de les economies i que emetem tants gasos d'efecte hivernacle com nosaltres i el planeta puguem capturar, amb l'objectiu de quedar-nos per sota d'un increment de dos graus respecte a les temperatures preindustrials.

Andreu Escrivà ens proposa, perquè la gent pugui visualitzar els canvis que ens fem, preguntes: Te'n recordes d'aquell plat tan bo de l'àvia, del camp dels pares, de la casa que tens en primera línia de platja? Doncs tot això ja no serà possible si traspassem la barrera de seguretat dels dos graus.

Si Groenlàndia es desgelés (ell ho veu possible) i el nivell de la mar puges a set metres, les zones de la mediterrània entrarien en la línia roja. És a dir, el delta de l'Ebre desapareixeria, no sobreviurien els aiguamolls de l'Empordà, l'Albufera de València s'esborraria, les cales del sud de Menorca –com la de Macarella o la Galdana– serien història en unes dècades, els xiringuitos de les platges serien submarins, etc. Si el desgel comença i no es fa res, no hi haurà forma d'aturar-ho. Aquest és el repte.

No podem pensar que separant els residus o canviant bombetes estem salvant el planeta. L'administració creu que fa quelcom i el ciutadà fa neteja de consciència pensant que salva el planeta. Hi ha un cert analfabetisme científic preocupant que permet abandonar les ciències aviat. És una carència enorme per interpretar la realitat. La base per prendre decisions al segle XXI ha de construir-se en el coneixement seriós de què representa el canvi climàtic, però no estem generant aquestes eines. El gran problema és que som a la vora d'un precipici com a planeta i tothom calla. Parlar de canvi climàtic, cosa que molts responsables polítics no entenen, és molt més poderós per a la transformació social que donar un esquema de gestos individuals.

"Pensa global, actua local" és una errada. Hauria de ser "Pensa global, actua global des de l'àmbit que puguis". Al nostre país, a la nostra ciutat, no s'ha trencat encara el silenci climàtic, continua mancant el gran debat per canviar esquemes i iniciar aquest procés cabdal d'alfabetització climàtica. Un gran repte.

Edicions locals