Tardor

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Sempre que convido algú de fora a passar una temporadeta a casa, acaba dient que Granollers te un microclima. I ja em perdonareu però mai he gosat preguntar si es referien al meteorològic o al curiós caràcter que tenim aquells vilatans que li donem vida. Potser perquè sospito que la resposta seria una barreja de les dues coses, jo no puc evitar mirar la meva ciutat amb ulls de dona… amable i comprensiva, malgrat les seves mancances i, de tant en tant, cínica i combativa malgrat les seves virtuts. Sigui com sigui, sota la meva mirada, la ciutat a la tardor té una llum màgica que no sé gaire bé perquè, però em té enamorada.

Quan l’estiu s’acaba i comença a fresquejar … la tardor arriba, encara que aquest any sembla que li ha costat. Diuen que és el canvi climàtic, que són cicles, no ho sé pas. El que sí que queda clar és que per als nostres nens cada dia és més difícil d’entendre que les estacions són quatre. Com podem explicar que hi ha una època màgica i especial entre el calorós estiu i un hivern glaçant?

Quan l’estiu s’acaba i comença a fresquejar… Granollers torna a la normalitat. Nens a l’escola i després a handbol, música o anglès. La carretera torna a ser un gran centre comercial amb els seus aparadors plens de novetats. El dijous al mercat comencen a aparèixer els primers cistells de bolets, i el gelat de mitja tarda deixa pas a la paperina de castanyes calentones acabades de torrar.

Quan l’estiu s’acaba i comença a fresquejar… Algunes entitats de la ciutat ens col·loquen un llaç rosa al pit i ens recorden que cal continuar investigant. (gràcies i ànims)

Quan l’estiu s’acaba i comença a fresquejar…. La vila canvia el blanc i el blau de l'estiu per una bonica gama de torrats, i les converses de les terrasses passen a ser dins del bar. La serp fluorescent de runners i aficionats voregen el riu i tornen a entrenar. Els avis tornen a ocupar els bancs de la Porxada, observen… reneguen dels nens amb patinet o la pilota… potser enyoren un temps que no tornarà.

Quan l’estiu s’acaba i comença a fresquejar… la vida continua al carrer de la nostra Semproniana orgullosa de la vila de mercat i es que els seus vilatans estem acostumats a fer vida de carrer, a sortir sense presa a comprar o a passejar… Ens parem a xerrar cada quatre passes i no ho podem evitar. Som animals de costums i carretera amunt carretera avall generació rere generació, tafanegem, petem la xerrad , festegem, compartim penes i alegries… i si ens fixem bé, fins i tot sempre hi ha algun grupet que intenta arreglar el món… Aquest dies sens dubte amb tot el què està passant, els grupets de xerraires han proliferat; intenten amb mil arguments posar paraules a fets, neguits, alegries, emocions i esdeveniments.

Quan l’estiu s’acaba i comença a fresquejar, sembla que les  incerteses –climàtiques, històriques, personals– ens comencen a envoltar.

Només tinc una cosa clara i és que no ho podem evitar:
Quan l’estiu s’acaba i comença a fresquejar…  els Granollerins sortim al carrer… a casa no ens hi sabem estar.

Edicions locals