Que cap vot republicà es quedi a casa!

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

Sentir-nos poble. A alguns aquestes eleccions ens agafen tristos. No són les que voldríem ni podem considerar legítima la forma destralera com el 155 les ha validat. Neixen de la incompetència d’un Estat monolític incapaç de resoldre democràticament un conflicte polític. Però, tot i així, no podem deixar les institucions del país en mans d’aquells que ens volen capcots i rendits. Aquells que volen acabar amb la democràcia a cop de llei, aquells que qüestionen l’aliança assolida a través d’una immersió lingüística en català que s’ha demostrat una eina eficaç per a educar i conviure.
 
Sempre presents, sempre disposats a arremangar-nos, la gent d’ERC hi tornem a ser amb tota la força. Després de veure com ens empresonen el nostre cap de llista i de tenir el president del país a l’exili, prenem altre cop el carrer i alcem la veu per a dir: "Volem República!". Una República feta de gent diversa, d’orígens i parlars diferents, que vol persistir en la construcció d’un espai comú i dialogant. I que entén, sobretot, que una col·lectivitat no pot viure de lleis fruit de pactes silenciats entre els poders no democràtics del passat. Ho tornem a dir: volem decidir el futur posant al bell mig de la vida els tres valors nobles de la modernitat: llibertat, igualtat i fraternitat.
 
Sentir-nos poble unit. El 3 d‘octubre les places del país van parlar. Tots els demòcrates vam dir "No!" a la ignomínia de la violència salvatge. Els cops de porra van destrossar la democràcia i van despertar l’esperit rebel de tants i tantes, que van sortir al carrer contra un Estat repressor i venjatiu. Aquell esperit, aquella trobada, aquelles abraçades i aquells cants. Allò és ser un poble unit. Gent diversa, insisteixo. De tradicions polítiques distintes, de pensaments oposats, fins i tot. Ens vam trobar en la defensa del valor més preuat de la democràcia: el respecte a l’altre. Sense aquest valor, sense la tolerància, no hi ha convivència. Ens van pegar per ser demòcrates, res més. Això no és futur, doncs.
 
Sentir-nos poble unit i divers. La meva República comença al replà de l’escala. 8 pisos, 4 portes per pis. Gent vinguda de Salamanca, Aragó o l’Argentina. Els avis bascos, la mare andalusa. Els veïns del segon comparteixen profundes creences religioses: al segon segona hi ha tradició de resar a la Moreneta, al segon quarta es canten saetas a la Macarena. I es comparteix el Nadal i l’amor. Ni conflictes de convivències, ni hòsties (El Nadal no s’ha perdut senyors del PP! El que heu perdut vosaltres és la dignitat i la vergonya, ves). Nosaltres parlem de justícia social, element bàsic per a relligar el país. Parlem d’un Tribunal Constitucional que frena lleis que volen ajudar la gent a no passar fred a l’hivern. I el seu Estat, allà lluny, ho atura tot. Sentim-nos poble unit i divers i fem-nos República, doncs. Junts, des de la solidaritat, per teixir les esperances d’un demà millor. 
 

Edicions locals