I després d'en Mayo, què?

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

Avui m’arremango. Tocaré os i obriré el meló. Vull parlar-los (si m’ho permeten) de política local. O sigui, que avui no seré objectiu. Diria que mai ho sóc, però.

En Mayo i el PSC perden velocitat. Aquell projecte, aquella idea. El camí s’ha fet tan costerut que el cim ja no es divisa i fa temps que el socialisme a Granollers s’està parat al costat del viarany, esbufegant i amb la mirada perduda. Miren (i viuen) el passat i prou.

Fem repàs. D’on vénen?
De moltes coses ben fetes, carai. Van pensar la ciutat i la van alçar. La van treure de la letargia franquista i la van revifar. Tantes i tantes coses positives, doncs. Tanta gent que es va reunir durant els 80 i 90 al voltant del PSC a Granollers. Rafel Ballús, Josep Pujadas (el millor alcalde que ha tingut mai la ciutat, per cert) i Josep Mayoral. Bona gent al servei de bones causes. Sumaven idees i mans. Van fer-ho bé. I d’allò en va sortir un teatre i el riu i escoles i serveis i festes majors i que sé jo... Il·lusions i debats. Gent diversa que s’unia al voltant d’uns conceptes compartits. Les majories absolutes neixen sempre de saber encoratjar molta gent a fer el pas.
 
Una ciutat compacta, ordenada... Una idea de ciutat equilibrada i un entorn verd i agrícola (Albert Camps contigo empezó todo!). Ciutat italiana, mediterrània... ho hem dit molts cops això. I tants noms que caldria reivindicar en aquest pensar la ciutat i fer-la millor. D’aquell temps en nasqué un relat que, sens dubte, haurem de saber recuperar.

Temps de política, llavors. D’escoltar i aprendre. De parlar, d’estar al carrer. Temps de negociar, de diversitat. I, sobretot, temps de creativitat. Polítics valents que s’atrevien a fer coses noves, que confiaven en els tècnics municipals, que innovaven i que no queien en la burocràcia o en el ‘’ja ho veurem, però en principi la llei no ho permet això’’. I amb allò tantes i tantes coses.
 
I demà? Tornar a recuperar el somni, ves.
Plantejat el primer acte i acabat el segon. Tanquem el cercle. Acabem l’obra. En Mayo avui ja no és futur, em sembla. L’emperador va nu, els filferros ja no aguanten el decorat i el demà és un llast massa pesat per no encarar-lo des del canvi. Ciutadans is coming. Després del 21-D a Granollers ja es veuen les orelles al llop. Ens hi posem?

I la ciutat que volem és verda, justa, valenta. Moltes gràcies (sinceres) al PSC que tant ha fet, però les coses han de canviar ja. Cal que tornin a néixer flors a cada instant (la Generació del Maig del 68 m’ho sabrà apreciar, oi?) i cal que neixi un nou projecte de ciutat, també. Que reviscoli dels mateixos valors progressistes que l’han fet ser el que és i amb els que tants i tantes ens sentim còmodes. I canviar, així, els entramats de poder a la ciutat i fer possible noves pràctiques polítiques que s’obrin a noves mirades (ara sí, de veritat).
 
Per anar acabant. Ens cal, doncs, un projecte progressista ampli capaç de ser una alternativa de govern real al PSC. Un projecte arrelat a la nova il·lusió que el país té avui i que clama justícia i llibertat nacional. Un projecte obert i integrador, on tanta i tanta gent de l’esquerra de la ciutat hi pugui compartir espai. Un projecte modern amb l’empelt de les noves maneres de fer política on la transparència, l’ètica i el republicanisme es donin la mà.

 

Edicions locals