Plou

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Plou i tot continua igual... Ens calia aigua; ens calia neu. Els prats i els camps fan festa... Aquí a Granollers plou, l’aigua neteja les voreres i l’aire, respiro fort i l’olor a terra mullada em transporta… Recordo que quan era petita plovia més sovint. Les meves botes vermelles, la mà de l'avi gran i forta que portava un paraigües gegant negre que ens tapava a tots dos... En arribar a l’escola, la senyora de la porteria amb un gran somriure deia, “Any de pluges, fora bruixes”.

Plou i aquí estic asseguda al menjador de casa al mig d’un escampall de cartolines, pintures i cola blanca. Estic preparant la meva disfressa, perquè la meteorologia no entén de festes populars... Potser sí, perquè a Granollers plou poc, però per l’Ascensió, Festa Major –sobretot l’ultima nit–, Carnestoltes i els saraus nocturns que, de tant en tant ,munten els de Gran Centre, són festes que la pluja intenta veure d’a prop i si pot és la protagonista.

Tot continua igual, o potser no... Perquè si avui pogués tornar a fer el camí de l’escola agafadeta de la mà de l'avi es trobaria una ciutat molt diferent, queden poques botigues d’aquelles que fèiem parades... On compraria ara el diari? I on compraríem els meus xiclets de maduixa? Hauríem de fer molta volta. En els últims anys hem vist tancar i obrir botigues cada deu minuts. Podríem fer la nostra parada on ell feia un cafè i parlava amb els parroquians. Ara aquells habituals ja no hi són, el jovent s’ha fet l’amo del bar. Si parlés amb ells s’espantaria, nois amb estudis, cosmopolites que xerren en molts idiomes però que la seva gran preocupació és arribar a final de mes. Com li explicaria a l’avi que de fa més de 100 dies el cap de la Generalitat és un número? Obriria els ulls com dues taronges.

Plou, però ja tinc la disfressa preparada. Et trobo a faltar avi, però com sempre deies “cal la pluja perquè surtin flors”.
 

Edicions locals