Llibertat d'expressió

Artista granollerí

Iñaki Urdangarin, cunyat de Felip VI i gendre de Joan Carles I, dijous dia 21 d'abril, va evitar l'ingrés, de moment, a la presó. Així, com a mínim, fins que el Tribunal Suprem confirmi o no la seva condemna, en una data encara per determinar, seguirà en llibertat. Mentrestant, resideix a Suïssa. I a Suïssa van anar els de l'handbol de Granollers a jugar, diumenge passat, un partit de la copa EHF, que va enfrontar l'equip suís del Wacker Thun amb el Fraikin BM Granollers. Em va sorprendre molt, veure per xarxes una foto d'Iñaki Urdangarín i la seva dona, Cristina de Borbó, amb el gerent del Balonmano Granollers, el senyor Josep Blanchart.

Molts ciutadans de Granollers ens hem tornat molt sensibles davant els recents fets que han portat gent a la presó, gent a l'exili, juntament amb excessos policials que ha patit gent pacífica. El Sr. Blanchart hagués pogut evitar fer-se aquesta foto amb els Borbons. Tot ciutadà poc fer allò que vulgui i cregui més convenient, però, un senyor que representa un club de la ciutat amb molta història no pot sortir a la foto en un moment tan delicat políticament. Un amic granollerí va penjar a les xarxes aquestes paraules, que jo subscric: "BM Granollers amb els borbons a Suïssa. No és això, companys, no és això".

Seguim a Granollers, fa dies que vaig pensant a escriure sobre la plaça de la Corona, però sempre espero que l'acabin. És un fer i desfer constant. Hi passo sovint, gairebé quatre vegades al dia, i observo un continu desgavell. Aquesta plaça ja va començar malament quan van fer la reforma. I segueix patint defectes de construcció i un excés de mobiliari urbà que serveix per ben poca cosa. Ara, hem patit el retorn dels vells contenidors d'escombraries perquè els que van soterrar no han funcionat. I així seguim: una plaça inacabada. Als responsables tècnics els hi recomanaria que viatgessin per Europa i copiessin certes places on fa goig seure, passejar, jugar, etc. Però jo també comparteixo l'opinió de l'arquitecte Frank Gehry (sí, el del Museu Guggenheim de Bilbao) que va afirmar que "el 98% de l'arquitectura que es fa és pura merda", però, ja en altres ocasions, havia dit que "el 95% és una porqueria". El mateix percentatge que ha utilitzat sovint l'arquitecte Oriol Bohigas per dir el mateix sense aixecar tanta polseguera.

I parlant de l'arquitecte Oriol Bohigas (sí, el del parc de Ponent), ens han informat que el cap de setmana de Sant Jordi (21, 22 i 23 d'abril) s'inaugurarà al parc de Ponent la instal·lació pública del grup d'escultures i obres que l'artista Jordi Benito (1951-2008) va oferir en projecte a la ciutat de Granollers. El projecte de Jordi Benito va sorgir 14 anys més tard de l'obertura del parc de Ponent, l'any 2003. Han passat molts anys i moltes coses, però finalment, l'any 2018, podrem veure les obres de Benito ofegades al bell mig de l'estany del parc. No faig més comentaris perquè esperem veure com quedaran les peces dins l'estany, tal com havia pensat Benito.

Seguim parlant d'art. Aquesta vegada el que ha passat a la Fira Internacional d'Art de Madrid (Arco). Una instal·lació de l'artista Santiago Sierra (Madrid, 1966) que denunciava l'existència de presos polítics a través de documentar 70 casos a Espanya, mitjançant una sèrie de 24 fotografies amb les cares pixelades, va ser retirada, suprimida i, per tant, censurada per IFEMA, organitzadora de la fira Arco. I si afegim la condemna al raper Valtonyc i el segrest del llibre Fariña, podem afirmar sense embuts que la llibertat d'expressió està qüestionada des dels poders polítics.

Sóc pessimista de mena i no veig cap a on anem, ni puc pensar el que vindrà demà, però, cada dia passen coses que van contra la democràcia. Com molt bé diu el pensador neerlandès, Rob Riemen, quan fa una crida a dir les coses pel seu nom: "no diguem populisme, diguem feixisme".
 

Edicions locals