#nonembé (No anem bé) O sí?

Artista granollerí

Habitualment el dissabte matí acostumo a donar un vol per la ciutat i em dedico a mirar un tros de carrer com si fos un viatge a peu. Miro les botigues, els aparadors i la gent que s’atura, per xerrar una estona i comentar les coses que van passant. També m’aturo davant les terrasses on la gent pren un cafè o bé esmorza. És tot un món. Molta gent camina i va parlant amb el seu mòbil, altres porten el cabàs de la compra i altres bosses de les botigues del bell mig de la ciutat. Jo faig el mateix, vaig a comprar. Sovint, menjar i, alguna vegada, roba o calçat, o bé una cosa inútil de qualsevol basar. Sovintejo la plaça de la Corona perquè es a prop d’on visc.

Fa mesos vaig ser feliç quan vaig llegir en aquest mateix diari el titular: “El mercat dels dissabtes a la Corona amplia l'oferta de producte ecològic. Enceta un nou any amb 15 parades, la meitat de les quals són noves".

El diari també informava de “la selecció dels productors i elaboradors es fa valorant aspectes com la proximitat, els distintius d’origen i qualitat alimentària (producció ecològica, Denominació d’Origen i altres), o la utilització de varietats i races locals. Al mercat hi haurà 15 parades i més d'una vintena de productors, ja que algunes seran compartides entre diferents projectes".

Doncs bé, ja fa uns quants dissabtes que hi ha menys parades de les que habitualment hi havien i n’hi han dues de noves: una xurreria (amb 4 taules i cadires per sucar els xurros amb xocolata calenta) i una de pollastres a l’ast. Vaig preguntar a les respectives parades si eren xurros i pollastres de proximitat, ecològics, de quilometre zero, xurros bio, pollastres locals, etc… i no van entendre la meva pregunta.

he enviat una carta al regidor de Serveis, Juanma Segovia, perquè m’expliqui que ha passat en aquest canvi del projecte inicial; és a dir, si es un projecte experimental o bé la gent li agraden més el xurros i pollastres a l’ast que menjar bledes, bròquil, carxofes, etc.. ecològiques.

Després de la meva perplexitat vaig comprar el diari, al quiosc de la plaça, i em vaig cansar de llegir tot un reguitzell de males notícies, però vaig tenir la sort de gaudir dels cantaires d’Avui Cantem, un grup de gent canta tot un repertori dque serveixen per alçar les seves veus per omplir de música els carrers de Granollers, amb un somriure a la vida i a la llibertat. Tot plegat sota una pluja continuada i amb molts llaços grocs.

A la tarda vaig decidir fer una escapada al peu del Montseny, per caminar i respirar aire sa. El Dr. Qing Li, immunòleg, ho deia ben clar a La Contra de La Vanguardia: Passejar pel bosc preveu malalties perquè fa disminuir l’hormona de l’estrés. Redueix la tensió arterial i el sucre de la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor. Per tant, vaig fer una caminada pels boscos de Sant Esteve de Palautordera i, quan es va fer fosc, vaig tenir la sort de topar amb les instal·lacions del Circ Cric i, justament, a aquella hora feien un espectacle de la companyia Baro d’Evel Cirk Cie. Extraordinari i meravellós el que vaig veure. Nit màgica i fantàstica. Sota la vela del circ em vaig submergir en un univers insòlit, on acròbates, músics, ballarins, un gos i quatre aus em van transportar a un món bell i delicat. Vaig pensar que com el Vallès no hi ha res i el Montseny és un espai que ens fa oblidar els xurros, els pollatres a l’ast, els mòbils, els conflictes, etc… i com diu el Doctor Qing Li: Hem de tornar a la natura i aquest és el meu missatge al món.

Edicions locals