'Me cago en el puto independentista'

Artista granollerí

Avís: Aquesta frase pot ferir la sensibilitat dels ciutadans. Bé, no de tots els ciutadans, però sí de moltes persones sensibles i educades. Començo aquest article amb aquesta cita perquè la va dir el Sr. Màxim Huerta. I aquest senyor ara, justament ara, és el Ministre de Cultura i Esports del govern socialista. I aquesta frase és molt important comentar-la ara i aquí en un moment de canvi de govern. També va escriure "Y de pronto eres Ministro y haces lo que te da la gana. Ea". Podeu consultar el seu Twitter @maximhuerta. Qui ha fet la selecció de personal per governar el país de ben segur que se li ha colat aquest energumen de nivell intel·lectual més que dubtós per estar al capdavant del Ministerio de Cultura. El primer acte que va fer va ser assistir, l'endemà mateix de ser nomenat, a la concentració de la Selección Nacional de futbol per saludar a tots els jugadors de la Roja abans de marxar cap a Rússia.

Avui no volia parlar de política però és el que toca ara i com a ciutadà estic molt preocupat per tot allò que afecta la cultura, i la veritat és molt decebedor llegir tot el que ha dit i fet el Sr. Màxim Huerta per arribar a ser Ministre. No hi havia més gent sobradament preparada per gestionar Cultura? Com em va dir un amic, arran d'aquest lamentable nomenament, "la cultura no interessa". Ni a aquest govern i ni a l'anterior.

Òbviament estic parlant del govern d'Espanya. A Catalunya estem de sort perquè la consellera de Cultura és la Laura Borràs, una gran coneguda del sector i apreciada entre els professionals de la cultura, a més de ser aficionada a les xarxes socials, especialment des del seu compte de Twitter, en què comparteix amb els seus més de 25.000 seguidors apunts de literatura, versos de poetes i opinions polítiques.

Gran diferència intel·lectual entre la Laura Borràs i Màxim Huerta. De totes maneres sóc de l'opinió que la cultura l'hem de fer nosaltres i que podríem prescindir de ministres, consellers, regidors, gestors, assessors de cultura, etc. El diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra ens ho defineix com a Acció i efecte de cultivar; esp. Conjunt de les coneixences literàries o científiques que hom posseeix. Per tant, llegiu, feu coses creatives, i amplieu el coneixement perquè sereu més feliços i els polítics que facin el mateix. Han de donar exemple en què diuen i fan.

Aquest cap de setmana he llegit un llibre molt interessant, i us el recomano, de la Patti Smith M Train, Debolsillo, ed. (2018), són unes pàgines de memòries poètiques, en què la poeta, dramaturga, i cantant revisita tot un seguit de cafeteries de Greenwich Village que es converteixen en espais de creació. La novel·la comença amb aquesta frase: -No és tant fàcil escriure sobre res.

De fet, si és difícil escriure sobre alguna cosa, ho és més escriure sobre res. Perquè quan escrivim, que és un acte de creació, hem de pensar per a qui ho escrivim i si ens llegiran. Jo no sé qui em llegeix i si algú em llegeix, sempre penso si pot interessar el que escric. És complicat tot plegat, però, sovint partim d'una idea que pot ser una lectura, uns fets, una conversa, una vivència i després la passem a la pàgina en blanc i anem escrivint una paraula darrere una altra per explicar coses. I així fem un article, una novel·la, un poema, un assaig.

A vegades em passa pel cap parlar de coses que veig, dia a dia, a Granollers. Quan passejo i vagarejo pels carrers de la ciutat. Granollers com a ciutat dóna molt a parlar, però, la meva tendència és veure les coses que no m'agraden i ja ho he explicat moltes vegades. I la gent sempre em diuen, els que em llegeixen, que sóc molt crític i és veritat, per això vull començar a veure les coses d'una altra manera, i el proper article, faré un gran esforç i us explicaré coses bones, agradables, boniques, curioses, fantàstiques de la nostra ciutat. Ahir vaig anar al cineclub de l'AC on van projectar un gran film de Robert Bresson: Au hasard, Balthazard. Una obra mestra. Jean-Luc Godard va dir de la pel·lícula que "qualsevol que vegi aquest film quedarà absolutament enlluernat [...] perquè aquest film és, en veritat, el món en una hora i mitja".

Avui començo la teràpia tot passejant pel Parc de Ponent, que acull un magnífic conjunt d'instal·lacions i escultures d'un dels artistes més radicals que han donat les arts catalanes, Jordi Benito. Aneu-hi i gaudiu del parc i de l’obra de l’artista. Es poden fer moltes coses a Granollers.

Edicions locals