Encara presoners

Doctor en Ciències de l'Educació

La nena de cinc anys esporuguida a sota d’una taula de ca seva veia com uns homes s’emportaven pres son pare. Ferroviari anarcosindicalista de l’Estació del Nord (Granollers-Canovelles), se l’arrestava a mitjan 1939 per ser antifeixista actiu. Als quatre mesos els revoltats el judicaren, en Consell de Guerra sumaríssim, per rebel·lió militar. Però havia protegit son Cap, treballat eficientment i impartit bon tracte als seus companys i al poble; sols el condemnaren a sis anys dins La Model i prompte pogué venir regularment a la ciutat. A la presó trobà el culte metge Alfred Canal i l’afable ninotaire Josep Escobar, granollerins il·lustres que havien actuat també en àmbits democràtics fent costat a la República Espanyola legalment votada. Avui, comparo diferències i semblances quant al complex i lent procés d’independència recordant la passada dictadura: sens cap judici previ, tenim líders honrats i elegits que es troben presoners o s’han hagut d’exiliar. I competents funcionaris i dignes professionals pateixen humiliacions mentre creixen els atacs juridicoadministratius que ens violen Drets Humans, i de la Unió, firmats per Espanya.

El 2006 les Corts votaren en favor de l’Estatut de Catalunya. Abans, aparegué aigualit a Barcelona i transaccionat prou a Madrid. Quatre anys després, les poques Senyories del Tribunal Constitucional l’escapçaren més, burlant així la voluntat política de tot el regne espanyol. Des d’aleshores ha crescut l’anhel d’independència, mai tan alt al nostre país des que l’exèrcit francocastellà el derruí fa tres segles i n’anul·là les Constitucions. Tothom pot constatar entre borbònics patriotes o espanyolistes imperiosos llur silenci, o baixesa d’arguments, enfront de les preguntes clau: ¿Per què Espanya no pot ser semblant a la Confederació suïssa? ¿Quins obstacles troben per a conformar la Nació de nacionalitats que afirma la mateixa Constitució ja quarantina? ¿Per què els poders d’Estat ens n’incompleixen per sistema certs articles mentre ens la imposen de collar i en fan gala amb violència? De moment, el nou Govern central hi fa gestos positius. ¿Gosarà tractar de canvis a fons i germanívols?

Així doncs, no es tracta sols d’unionisme o secessió, ni de dretes o esquerres, ni d’Espanya o el Principat. És la lluita entre democràcia i servitud. No solament la màquina estatal ha reclòs l’avantguarda sociopolítica electa; crivella les institucions, la sanitat, l’ensenyament, les pimes, la recerca, l’idioma, l’obra pública… i no ens retorna els diners promesos. Amb tot, hi ha qui diu: “No fem pas costat ni als uns ni als altres”; com si miressin impassibles dos nois, el forçut dels quals assota el dèbil i propaga: “Aquest escarransit em pega!”. La freda i fonda fosca del franquisme en part perdura. Però amb unitat, esforç, paciència i serenor “la veritat ens farà lliures”.

Edicions locals