Obert per vacances

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Aquests dies miro amb enveja les fotos de platja, viatges, paelles i mojitos... Jo tinc més feina que mai. Amb les vacances escolars i amb més temps que mai per gaudir dels petits de la casa ens adonem que ser pares és bonic, però complicat.

Les consultes i les visites es multipliquen a la meva agenda... No em queixo... Al setembre o a l'octubre serà el meu moment de relax. Però sí que sóc conscient que el temps de lleure suposa un bany de realitat per a moltes famílies. Durant el curs, l’escola, l’anglès, la música, el futbol, la natació... caps de setmana d’aniversaris, tornejos i dinars familiars... ens fan anar a mil revolucions. Arriba l’estiu i els adults estan esgotats i els nens necessiten temps, paciència, dedicació, converses, jocs... compartir amb els pares. L’esgotament patern i la demanda d’atenció dels nens de vegades resulta un xoc familiar.

Aquí estic envoltada de pares amb mil dubtes... Poca cosa es pot fer més que gaudir, descansar, no cal tornar a omplir el lleure d’activitats, es bo avorrir-se. Ho torno a repetir: cal que ens avorrim, els adults i els nens. L’avorriment fa créixer la imaginació, en el món que vivim, on tot va tan i tan ràpid, si no deixem que la imaginació es desenvolupi, ens quedarem bloquejats...

Cada capvespre rego l’hort i l’olor a tomateres, em transporta als meus estius d’infància en què cada matí era la pàgina d’un llibre fantàstic per escriure... Aquelles xerrades amb el pare passejant per la platja, les hores de lectura amb la mare i les estones amb els amics... Quatre pals eren un tresor; dues pedres, un castell, i els pirates sempre arribaven a temps per a una bona lluita d’aigua. Els meus estius fan olor a tomàquets de l’hort dels avis, a la sal i la crema solar a les platges de Mojacar, a repel·lent de mosquits de campament, a temps per cuinar amb la iaia i, sobretot, a jocs amb cosins i amics... Dies molt llargs en què em podia avorrir... i tot era una aventura.

Bon estiu, gaudiu molt, descanseu, somieu... dormint i desperts... Ens veiem aviat al carrer, quan l’estiu s’acabi i comenci a fresquejar... Amb el meu mocador blanc al coll.

Edicions locals