Mediterrani, refugi de què?

L'opinió dels lectors

Quin mar més brillant al juliol, quin gust per la vista, quin so més relaxant per les orelles, quina escalfor a la pell, descans, vacances merescudes... tothom hi té dret oi? Parlem de drets? De persones?

Aquest mar té una doble cara que potser no ens ve de gust veure, però molt real, i aquí mateix, a la cantonada. Totes aquestes persones que es llencen a creuar el Mediterrani en condicions molt precàries estan fugint de casa seva. Com deuen estar als seus pobles i ciutats perquè decideixin marxar... Qui marxaria del seu entorn, del costat de la seva família, de la seva terra per encarar-se a un futur tant incert...

Fa unes setmanes a la biblioteca Can Pedrals van estar exposades unes fotografies punyents, d'aquelles que et fan aterrar de cop. Des de la hipocresia dels governs amb tots els poders fàctics al darrere fins a la nostra pròpia hipocresia, parlem dels refugiats, de les fronteres, d'acolliment, i a l'estiu, de les vacances. Però mentrestant hi ha vaixells d'organitzacions d'ajuda que són inculpats, camps de refugiats on hi ha empreses que en fan negoci, centres d'internament sense llei ni drets o fronteres on es trafica amb persones. Potser que ens ho fem mirar tot plegat, potser que hi pensem mentre estem estirats damunt la sorra, amb els peus en remull, respirant relaxats... oi?

Carta al director de Teresa Mateu i Jansana

Edicions locals