La tempesta…

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Han passat ja molts dies d’aquella tarda de tempesta a Granollers… Ens va deixar tan colpits que encara avui és tema de conversa... I el que queda!

No va ser una tempesta qualsevol... i no ho dic per la terrible quantitat d’aigua que va caure en poca estona. Ni pels innumerables danys materials, i molt menys per la terrible notícia que ens deixava la llera del riu...

No va ser una tempesta qualsevol perquè es va transformar en pocs segons en una tempesta retransmesa pels mòbils de tots els granollerins. Quan la mare enviava un whatsapp dient que amb l’aigua no es veia la vorera del davant, jo que estava fora de la ciutat ja havia vist imatges esfereïdores per les “histories” de l'Instagram. El Twiter treia fum... i jo, nerviosa per allò que estava veient, tafanejava el Facebook que fa anys que tinc oblidat...

Al grup de whatsapp de la família, tiets i cosins comunicaven via fotos on estaven i que estaven bé. Dels amics arribaven vídeos dels nens petits flipant, els gossos amagant-se sota els llits i dels patis i balcons omplin-se d’aigua. Faltaven tovalloles a totes les cases per parar la pluja entrant per finestres, rentamans, vàters, etc...

La tempesta era una tempesta viral i els amics i familiars de fora de Granollers… de fora de Catalunya... començaven a trucar perquè sortíem a les teles estatals. No havia deixat de ploure i el món sabia que Granollers estava patint un aiguat.

Gràcies a la immediatesa de la comunicació i a la globalització de la informació, unes quantes generacions tindrem al cap certes imatges que hem vist i rebut milers de vegades en els últims dies. Els cinemes inundats, el pont de Granollers-Canovelles i la teulada voladora són algunes de les imatges que com a col·lectivitat no podrem oblidar.

Gràcies a aquests mitjans, per als veïns també serà més fàcil reclamar a les assegurances, que esperem no triguin a pagar.

Pocs minuts, moltes imatges... jo guardaré per sempre al meu mòbil el vídeo d’uns quants amics motivats cantant el correaigua sota l’immens aiguat. L’humor no pot faltar.

Edicions locals