Rapsòdia for you

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Els paisatges d’aquesta ciutat m’enamoren i sempre els intento retratar amb la càmera, amb el telèfon o amb les meves paraules. Paisatges fets de balcons, teulades, places i pintades. Imatges canviants dels temps i els dies que passen... trossets de roma, muralles de l’edat mitjana, romànic, romàntic, modernisme colorit i ferides de la Guerra Civil.

Però la fotografia no seria sencera sense les mirades i els somriures dels seus habitants. Personatges i persones que formen par del quotidià de la ciutat...

Els botiguers de tota la vida que saben la teva talla de pantalons, el peixater que sap que t’encanten les sardines, la noia que et talla el pollastre com ningú...

Quan entro a la fonda, els cambrers ja posen la cafetera en marxa, sol amb gel, encara que estigui nevant, no em cal parlar. Persones… Aquells veïns que et saluden i et parlen del temps. El noi guapo que espera l’autobús de bon matí. L'àvia que seu cada tarda a les quatre al primer banc de la Porxada. Persones...

Personatges... són aquelles persones amb majúscules. Aquells que formen part de tanta gent que són patrimoni de la ciutat. A tots ens vénen uns quants noms al cap. Ens ha deixat en Josep, rapsode, cronista de la ciutat, expert en cognoms i noms. És fàcil trobar aquests dies persones que t’expliquen anècdotes viscudes amb ell. Perquè ens coneixia a tots i xerrava amb tots. Sempre tenia un somriure i un vers a punt.

A mi sempre em renyava: per què em diuen Txus, quan Maria és més bonic? Va ser de les primeres persones que em va animar a escriure  deia que les meves paraules eren com els meus ulls, que feien somriure a la gent... El primer cop que em va felicitar per un poema tenia jo 8 anys i em vaig sentit la nena més important del món. Avui he estat incapaç de fer una rima, perquè tinc un nus a la gola.

Aquest Nadal res serà igual, perquè no et veurem amb la teva barretina i el teu sarró. Com s’ho faran els reis del orient, sense un patge tan important?

Veïns, gent, vilatans... Granollers no només s’ha quedat sense un personatge, s’ha quedat sense una PERSONA amb majúscules i llums de neó.

Adéu Josep.

Edicions locals