La Rosalía i l'alcalde Mayoral

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers i número 2 a la llista de les municipals

Rosalía. Frescor i energia. Foc i rauxa. Innovació musical. No sóc pas un expert en això del flamenc, perquè no m’he mogut més enllà dels clàssics que han sabut travessar l’espai del purisme i s’han convertit en hits populars gràcies a la voluntat d’obrir fronteres. Em refereixo a la passió d’en Camarón, el bon rotllo dels Ketama o el flamenco rock d’en Kiko Veneno. Amb tot, els aires de renovació i canvi de la Rosalia (diuen els entesos) sembla que donen ales a aquest estil; el fan volar cap a altres registres, altres sons... amb ganes de provar coses noves. Creativitat, doncs, que aprofita la cultura per a imaginar ritmes i cançons. Bon rotllo i temes potents que acompanyen lletres que volen ser valentes i que no tenen por de dir i cridar realitats que cal canviar. Olor a futur, a canvi, a nous vents que bufen amb força; cop de taló i endavant, va!

L’alcalde Mayoral. És i ha estat un bon alcalde, sens dubte. Un alcalde de poble, de carrer i de Sant de barri. De copet a l’esquena i de ‘‘parlem-ne’’. Un lideratge fort al servei d’una idea de ciutat. Ara bé, alguns creiem que això hauria de canviar. El temps d’aquest tipus de lideratges omnipresents i omnipotents s’acaba. Avui es reclama empatia, col·laboració i cooperativisme. Escolta activa. El 15-M es va fer des de la unió de les esquerres diverses i l’1-O va ser un èxit de la diversitat del republicanisme. I el futur apunta cap aquí, el futur era això, companys! Ja no es tracta de lideratges que parlen d’estabilitat (quan en realitat volen dir statu quo, poder i xarxes de control polític creades de fa temps), es tracta d’esforços compartits. Avui ja hi ha alternativa i, sobretot, hi ha voluntat de no tornar a les majories absolutes que fan i desfan com volen.

A més, el món navega, tristament, per una globalització capitalista salvatge que no preveu protegir els dèbils i els indefensos. El socialisme clàssic ha perdut la batalla, crec, perquè s’ha amagat darrera la burocràcia i la poca voluntat de transformar desigualtats. Ens cal una altra esquerra, doncs.  Més valenta, més audaç. Sense parlar del fet que l’alcalde Mayoral i el PSC s’han mogut poc pel què fa als drets del poble català quan ha plantejat l’embat democràtic (dialogat i pacífic) amb l’Estat: gestos poc resolutius i poc més.

La ciutat és un bé comú de tants i tantes que avui demanen canvis, nous vents, idees fresques... Arte, desparpajo, nous ritmes... Mantenir els mateixos esquemes (i els polítics) del PSC que l’any 1979 van entrar a governar l’ajuntament ens hauria de fer reflexionar, no? D’aquells anys de glòria i bona gestió em quedo amb un riu recuperat de les rates i les deixalles, un teatre, una illa de vianants al centre històric i centres cívics per a potenciar els barris. Bona feina, segur. Ara bé; el futur demana noves idees per afrontar els problemes que el govern del PSC –creiem- no ha fet prou per ajudar a resoldre: contaminació i mobilitat, segregació educativa i urbana i noves maneres de fer ciutat des del republicanisme a partir de la idea de fer-ho juntes.

En resum; que l’alcalde Mayoral no és la Rosalía. Avui el futur és innovació i creativitat perquè, sinó, anirem Malamente.

Edicions locals