M'entristeix

Artista granollerí

M'entristeix, just ara, quan començo a escriure aquest article veure que en l'exlíder de l'ANC i president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez, i el diputat de JxCat Jordi Turull han iniciat aquest dissabte una vaga de fam.

M'entristeix viure en un país on no hi ha democràcia i en què uns quants polítics fomenten cada dia l'odi. L'odi contra uns ciutadans que volem viure d'una manera pacífica.

M'entristeix que no hi hagi llibertat d'expressió i que jo hagi d'autocensurar-me quan escric aquestes quatre ratlles d'opinió, i espero que serveixin de reflexió.

M'entristeix, i em fa por, que el feixisme vagi ocupant cada vegada més espai en el nostre país. El feixisme és una ideologia i un moviment polític que s'oposa radicalment a la democràcia i vol imposar un règim polític totalitari o autoritari.

M'entristeix veure les poques ganes que tenen els polítics en solucionar problemes que ens perjudiquen i ens perjudicaran cada vegada més a tots els ciutadans. Em refereixo al canvi climàtic.

M'entristeix quan la Comissió Europea alerta de l'elevada contaminació a Granollers. El diputat Jordi Terrades fa poc ens va explicar que l'excés de partícules és, segons diversos estudis científics, una de les causes de la mort prematura d'unes 3.500 persones cada any a Catalunya.

M'entristeix quan veig que el trànsit, l'activitat industrial i la construcció en són els principals responsables. I mentre, els polítics van mirant les estadístiques sobre si les partícules en suspensió, les PM10, superen alguns dies els màxims marcats per la UE.

M'entristeix que nosaltres, els ciutadans, no podem fer res. Només esperar que el director de Medi Ambient de la Generalitat prengui unes mesures estrictes i contundents per mirar que puguem respirar aire net.

M'entristeix moltíssim quan amics, coneguts i saludats els hi diagnostiquen càncer.

M'entristeix com usuari de bicicleta els pocs carrils bicis que hi ha a Granollers. Per què l'Ajuntament no s'avança a tota la problemàtica de la contaminació i fa de Granollers una ciutat sense fums, aire net i amb carrils bicis per a tot arreu?

M'entristeix quan vaig en bici pel passeig Fluvial, veure unes flors amb una creu recolzades al mur del riu Congost on hi ha un grafit que diu: 'Justicia por Vianca', en referència al cos trobat de Vianca Alejandra Roca, una jove de 25 anys desapareguda el juliol.

M'entristeix veure el magnífic mural que ha pintat, al carrer Muralla, l'artista Cinta Vidal, i com la poca sensibilitat dels tècnics de l'Ajuntament l'hi han destrossat en situar a la part esquerra del mur una placa informativa on ens diuen que no podem aparcar, no podem circular a més de 20 km/h, i els dies i hores que poden passar vehicles autoritzar. Si jo fos l'artista, hagués suprimit l'obra mural. Ho considero un greu atemptat contra la creació de l'artista.

M'entristeix llegir en un paperot que m'han deixat a la meva bústia que l'Ajuntament de Granollers em diu 'Junts millorem Granollers i m'informa que ha creat una Oficina de Suport a les Comunitats de Veïns, un servei municipal gratuït que ajuda a resoldre dubtes i problemàtiques de les comunitats de veïns. Res a dir a qualsevol servei gratuït, però el que em sorprèn és que l'esmentada oficina l'han situada a Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau. Què tenen a veure Comunitat de Veïns, Cultura, Casa de la Pau? Tinc entès que a Can Jonch un dels objectius és "Fomentar la cultura de pau en tots els aspectes de la vida ciutadana".

M'entristeix saber que el 9 de desembre serà l'últim dia per veure 224.GRN.terror al Museu de Granollers, una instal·lació de Vicenç Viaplana Ventura i Helena Pielias que ens presenten una proposta que permet retre un homenatge a les víctimes del bombardeig de Granollers. 224 víctimes, una a una. Es va inaugurar el 25 d'octubre i queden pocs dies per veure-la i reflexionar. És una exposició necessària per a la memòria històrica i més en aquests moments tan obscurs. Sóc de l'opinió que caldria allargar la durada uns quants mesos més i que els ciutadans reflexionin què van fer els feixistes aquell tràgic 31 de maig de 1938.

Com cada any, m'entristeix, el mes de desembre perquè no m'agrada celebrar res, ni fer regals, ni ser feliç perquè m'ho diuen, ni consumir per consumir, ni comprar coses inútils, ni escoltar música nadalenca pels carrers il·luminats de la ciutat, ni anar a sopars d'empresa, i per descomptat fer l'amic invisible, ni menjar en excés quatre o cinc o més dies seguits, ni desitjar bones festes a gent que no conec...

M'entristeix aquest món.

I per acabar m'entristeix moltíssim la mort d'en Norbert Girbau. Amic i molt bona persona.

Edicions locals