De medalles, d'ocells negres i carabasses

Altres vegades ho he dit, això de les medalles no m’ha agradat mai. Les medalles són pels nens quan els enganyem i els hi fem fer allò de la primera comunió. Les medalles són pels diferents cossos de “seguretat”, per l’exèrcit, perquè tothom sàpiga que han fet alguna cosa important i les llueixin en còctels i enterraments, o pels qui queden classificats entre els tres primers en alguna competició esportiva. Les medalles són pels enamorats cursis que se quieren más que ayer pero menos, mucho menos que mañana.

Les medalles no són per una botiga que ven llibres i música, encara que faci 50 anys, encara que en el seu inici es fessin tertúlies clandestines antifranquistes, encara que fomentin la lectura i les arts plàstiques, encara que presentin llibres i s’entreguin premis d’una manera desinteressada. Però si algú la proposa, endavant, sempre tens el consol que la medalla de la ciutat l’han rebut personatges enyorats i entitats admirades i la llibreria La Gralla no desentona entre ells; enhorabona i que la Tuni i en Frederic la desin en un calaix amb l’orgull del qui fa una tasca cultural importantíssima per aquesta ciutat petita, per aquest poble gran.

Però ep! quan sembla que tot està dat i beneit i només falta el vot dels grups municipals al ple, apareixen els que es fan dir ciudadanos, veten l’ocell i ho justifiquen amb l’argument que els de la Gralla són “separatas” i, a més, al seu balcó hi ha una pancarta demanat la llibertat dels presos polítics.

I aleshores, un servidor, que per avui tenia preparat un article d’uns peixos que beuen i beuen en el riu i d’un arbre magnífic ple d’estrelles i de boles de colors, carrega la ploma, surt al carrer i descarrega una ràfega de lletres d’una manera inconscient, amb mala llet i com una mena de tsunami de tinta coagulada. I escriu paraules com pocavergonyes, incendiaris, desconeixedors de la ciutat, anticatalans, ridículs... i es queda tan ample, suposo que com ells.

Jo, com l’alcalde, també penso que la ciutat és i ha de ser plural però discrepo d’ell quan afirma que hem de respectar totes les posicions. Jo només respecto a qui em sembla que haig de respectar, encara tinc la llibertat de respectar o de no respectar algunes decisions dels homes de carabassa i ja faig prou l’hipòcrita al llarg del dia.

I així ho escric i aquí ho deixo, tanco el bolígraf i el deso dins l’estoig, haig d’anar en compte perquè aquesta nit se li ha escalfat la tinta i és de tret fàcil, aquest capvespre va cremat i podria traspassar la línia del seny, la de l’altra galta, la de les mans enlaire i totes aquelles collonades tan nostres.

Quin honor tan gran per a La Gralla haver estat vetada pels qui ho han fet.

Edicions locals